Nombramientos en la archidiócesis de Barcelona

El Sr. Cardenal Juan José Omella Omella, arzobispo de Barcelona, habiendo escuchado a los Sres. Obispos Auxiliares, Mons. Sergi Gordo Rodríguez, Mons. Antoni Vadell Ferrer y Mons. Javier Vilanova Pellisa, el provicario general, el adjunto al provicario general y los vicarios episcopales de las cinco zonas pastorales que incluyen los arciprestazgos y las parroquias de […]

28 Jul, 2021
Església de Barcelona

El Sr. Cardenal Juan José Omella Omella, arzobispo de Barcelona, habiendo escuchado a los Sres. Obispos Auxiliares, Mons. Sergi Gordo Rodríguez, Mons. Antoni Vadell Ferrer y Mons. Javier Vilanova Pellisa, el provicario general, el adjunto al provicario general y los vicarios episcopales de las cinco zonas pastorales que incluyen los arciprestazgos y las parroquias de la archidiócesis de Barcelona, ha comunicado este mediodía la siguiente provisión de nombramientos para el nuevo curso pastoral, nombramientos que se harán efectivos el día del inicio del ministerio que se encomienda a cada presbítero o diácono nombrado.

Nombramientos parroquiales


Zona pastoral 1

Arciprestazgo de Rambles – Poble-sec

Mare de Déu del Carme, de Barcelona:

Unidad de pastoral Poble-sec, de Barcelona:

Arciprestazgo de Sant Josep Oriol

Agrupación de las parroquias de Mare de Déu del Pilar y de Sant Eugeni I, papa, de Barcelona (según decreto 01/15 de 19 de enero de 2015):

Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, de Barcelona:

Maria Mitjancera de totes les Gràcies, de Barcelona:

Sant Josep Oriol (Basílica), de Barcelona:

Arciprestazgo de Sant Martí

Sant Joan Bosco, de Barcelona:

ZONA PASTORAL 2

Arciprestazgo de Guinardó

Crist Redemptor, de Barcelona:

Mare de Déu de Montserrat, de Barcelona:

Arciprestazgo de Vilapicina

Sant Esteve, de Barcelona:

Sant Narcís, de Barcelona:

Sant Pius X, de Barcelona:

Arciprestazgo de Gràcia

Santa Teresa de l’Infant Jesús, de Barcelona:

Arciprestazgo de Sarrià

Sagrat Cor de Jesús del Tibidabo (Basílica), de Barcelona:

Santa Tecla, de Barcelona:

ZONA PASTORAL 3

Arciprestazgo de Poblenou

Santa Maria del Taulat y Sant Bernat Calvó, de Barcelona:

Deja de ser vicario de la parroquia del Sagrat Cor de Jesús, de Barcelona.

Arciprestazgo de Provençals

Sant Ambrós, de Barcelona:

Arciprestazgo de Trinitat-Roquetes

Agrupación de las parroquias de Sant Sebastià y de Santa Maria Magdalena, de Barcelona (según decreto 01/15 de 19 de enero de 2015):

Sant Josep Obrer, de Barcelona:

Santa Engràcia, de Barcelona:

ZONA PASTORAL 4

Arciprestazgo de la Torrassa – Collblanc

Agrupación de las parroquias de Sant Ramon Nonat, de Barcelona, y de Sant Albert Magne, del Hospitalet de Llobregat (según decreto 01/15 de 19 de enero de 2015):

Arciprestazgo del Hospitalet de Llobregat

Sant Isidre, del Hospitalet de Llobregat:

Arciprestazgo de Cornellà de Llobregat

Sant Miquel Arcàngel, de Cornellà de Llobregat:

ZONA PASTORAL 5

Arciprestazgo de Badalona Sud

Sant Antoni de Pàdua, de Badalona:

Arciprestazgo de Gramenet

Sant Josep Oriol, de Santa Coloma de Gramenet:

Sant Miquel Arcàngel, de Santa Coloma de Gramenet:

Santa Coloma, de Santa Coloma de Gramenet:

Arciprestazgo de la Cisa

Sant Feliu, de Cabrera de Mar:

Santa Creu, de Cabrils:

Agrupación de las parroquias de Mare de Déu del Pilar y de Sant Pere, del Masnou (según decreto 01/15 de 19 de enero de 2015):

Sant Cristòfol, de Premià de Mar:

Santa Maria, de Premià de Mar:

Sant Genís, de Vilassar de Dalt:

Sant Joan, de Vilassar de Mar:

Arciprestazgo de Mataró

Sant Andreu, de Alfar (Dosrius):

Continúa de párroco en Sant Julià, de Argentona, y en Sant Andreu, de Òrrius.

Sant Julià, de Argentona:

Continúa de párroco en Sant Andreu, de Alfar (Dosrius); en Sant Esteve, de Canyamars (Dosrius), y en Sant Aciscle y Santa Victòria, de Dosrius.

Sant Esteve, de Canyamars (Dosrius):

Continúa de párroco en Sant Julià, de Argentona, y en Sant Andreu, de Òrrius.

Sant Aciscle y Santa Victòria, de Dosrius:

Continúa de párroco en Sant Julià, d’Argentona, y en Sant Andreu, d’Òrrius.

Maria Auxiliadora, de Mataró:

Sant Josep, de Mataró:

Continúa de párroco en Sant Simó y Sant Pau.

Sant Simó y Sant Pau, de Mataró:

Sant Andreu, de Òrrius:

Continúa de párroco en Sant Andreu, de Alfar (Dosrius); en Sant Esteve, de Canyamars (Dosrius), y en Sant Aciscle y Santa Victòria, de Dosrius.

Nombramientos no parroquiales


Residencia Sacerdotal Sant Josep Oriol

A partir de enero de 2022, por cuatro años, con el visto bueno de los obispos de Sant Feliu de Llobregat y de Terrassa.

A partir de enero de 2022, por cuatro años, con el visto bueno de los obispos de Sant Feliu de Llobregat y de Terrassa.

NOTA: Mn. Josep Serra Colomer mantiene el cargo de director hasta fenecer su mandato en enero de 2022.

Sínodo de los Obispos

Mn. Enric Termes Ferré

Comisión de seguimiento del Plan Pastoral Diocesano «¡Salgamos!»

Delegación de Anuncio de la Fe y de iniciación cristiana 

Secretariado Diocesano de Educación Católica

Secretariado Diocesano de Misiones

Secretariado Diocesano de Pastoral Universitaria –PDI i PAS–

Delegación de Pastoral Sacramental

Delegación Diocesana de Pastoral Sacramental

Secretariado Diocesano de Celebraciones Litúrgicas

Delegación de Pastoral Social y Caritativa

Secretariado Diocesano de Pastoral del Tráfico, Bomberos y Cuerpos de Seguridad


NOTA IMPORTANTE:

– El resto de delegados diocesanos, directores y/o responsables de secretariados y otros nombramientos de los servicios de curia que fenecían el 3 de septiembre de 2021, quedan prorrogados por tres años más.

– Durante el próximo mes de septiembre se librarán los nombramientos a los interesados y se hará público un cuadro con todos los cargos actualizados.


Jubilaciones canónicas

Se aceptan las peticiones de jubilación canónica de los sacerdotes siguientes:

NOTA: Estas jubilaciones canónicas se harán efectivas, respectivamente, el día del inicio del ministerio de los nuevos rectores nombrados para estas parroquias.

Estudiantes en Roma

Barcelona, 28 de julio de 2021

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mujer, qué grande es tu fe.

(Mt 15,21-28)