Comentario de cine espiritual: «Drive my car»

El argumento lleva a escena una de las obras literarias del escritor Haruki Murakami de la colección 'Hombres sin mujeres'

09 Feb, 2022
Església de Barcelona

Esta semana el cine espiritual presenta Drive my car. Dirigida y guionizada por el director japonés Ryusuke Hamaguchi, este filme se posiciona como una de las grandes películas del japón y, en el ámbito internacional, como una de las mejores producciones del año.

El argumento lleva a escena una de las obras literarias del escritor Haruki Murakami de su colección de cuentos de 2014, Hombres sin mujeres.

Sinopsis

Yusuke es actor y director de obras de teatro. Está casado con Fukaku, una mujer relacionada con el mundo del arte y que escribe los libretos de piezas de teatro. Ambos mantienen un feliz matrimonio, pero un día Fukaku desaparece sin motivo aparente y dejando atrás un secreto.

Dos años después, Yusuke ha seguido adelante con su vida y acepta un trabajo como director en un festival de teatro. De camino a Hiroshima, conoce a su reservada chófer privada, Misaki. Mientras van transcurriendo los días con ella, Yusuke irá redescubriendo ciertos aspectos de su vida que había olvidado. (Sensa cine)

Itinerario contemplativo humano

El crítico de cine Peio Sánchez presenta esta película como una producción de plenos valores espirituales. A partir del argumento, el espectador profundiza en aspectos de lo más profundo de la persona como el «arrepentimiento y la propia aceptación» de uno mismo y de lo vivido.

En este sentido, Peio expone cómo el director entra en el alma de los dos protagonistas y crea un espacio en el interior en medio de la desolación, donde hay una luz de esperanza. Se vive así un «itinerario contemplativo que poco a poco entra en el alma de los dos protagonistas y expone un drama personal en la profundidad del corazón humano».

 

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Amarás al Señor tu Dios, y a tu prójimo como a ti mismo.

(Mt 22,34-40)