Comentario de cine espiritual: «Drive my car»

El argumento lleva a escena una de las obras literarias del escritor Haruki Murakami de la colección 'Hombres sin mujeres'

09 Feb, 2022
Església de Barcelona

Esta semana el cine espiritual presenta Drive my car. Dirigida y guionizada por el director japonés Ryusuke Hamaguchi, este filme se posiciona como una de las grandes películas del japón y, en el ámbito internacional, como una de las mejores producciones del año.

El argumento lleva a escena una de las obras literarias del escritor Haruki Murakami de su colección de cuentos de 2014, Hombres sin mujeres.

Sinopsis

Yusuke es actor y director de obras de teatro. Está casado con Fukaku, una mujer relacionada con el mundo del arte y que escribe los libretos de piezas de teatro. Ambos mantienen un feliz matrimonio, pero un día Fukaku desaparece sin motivo aparente y dejando atrás un secreto.

Dos años después, Yusuke ha seguido adelante con su vida y acepta un trabajo como director en un festival de teatro. De camino a Hiroshima, conoce a su reservada chófer privada, Misaki. Mientras van transcurriendo los días con ella, Yusuke irá redescubriendo ciertos aspectos de su vida que había olvidado. (Sensa cine)

Itinerario contemplativo humano

El crítico de cine Peio Sánchez presenta esta película como una producción de plenos valores espirituales. A partir del argumento, el espectador profundiza en aspectos de lo más profundo de la persona como el «arrepentimiento y la propia aceptación» de uno mismo y de lo vivido.

En este sentido, Peio expone cómo el director entra en el alma de los dos protagonistas y crea un espacio en el interior en medio de la desolación, donde hay una luz de esperanza. Se vive así un «itinerario contemplativo que poco a poco entra en el alma de los dos protagonistas y expone un drama personal en la profundidad del corazón humano».

 

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

La planta que no haya plantado mi Padre celestial, será arrancada de raíz.

(Mt 15,1-2.10-14)