Comentari de cinema espiritual: «Drive my car»

L'argument porta a escena una de les obres literàries de l'escriptor Haruki Murakami de la col·lecció, 'Homes sense dones'  

09 Febr, 2022
Església de Barcelona

Aquesta setmana el cinema espiritual presenta Drive my car. Dirigida i guionitzada pel director japonès Ryusuke Hamaguchi, aquest film es posiciona com una de les grans pel·lícules del japó i, a l’àmbit internacional, com una de les millors produccions de l’any. 

L’argument porta a escena una de les obres literàries de l’escriptor Haruki Murakami de la seva col·lecció de contes de 2014, Homes sense dones.  

Sinopsis

Yusuke és actor i director d’obres de teatre. Està casat amb la Fukaku, una dona relacionada amb el món de l’art i que escriu els llibrets de peces de teatre. Tots dos mantenen un feliç matrimoni, però un dia Fukaku desapareix sense motiu aparent i deixant enrere un secret.

Dos anys després, Yusuke ha seguit endavant amb la seva vida i accepta una feina com a director en un festival de teatre. De camí a Hiroshima, coneix la seva reservada xofer privada, Misaki. Mentre van transcorrent els dies amb ella, Yusuke anirà redescobrint certs aspectes de la seva vida que havia oblidat. (Sensa cine)

Itinerari contemplatiu humà

El crític de cinema Peio Sánchez presenta aquesta pel·lícula com una producció de plens valors espirituals. A partir de l’argument, l’espectador aprofundeix en aspectes del més profund de la persona com el «penediment i la pròpia acceptació» d’un mateix i d’allò que ha viscut. 

En aquest sentit, Peio exposa com el director entra a l’ànima dels dos protagonistes i crea un espai a l’interior enmig la desolació, on hi ha una llum d’esperança. Es viu així un «itinerari contemplatiu que a poc a poc entra a l’ànima dels dos protagonistes i exposa un drama personal en la profunditat del cor humà».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)