Comentari de cinema espiritual: «Drive my car»

Aquesta setmana el cinema espiritual presenta Drive my car. Dirigida i guionitzada pel director japonès Ryusuke Hamaguchi, aquest film es posiciona com una de les grans pel·lícules del japó i, a l’àmbit internacional, com una de les millors produccions de l’any. 

L’argument porta a escena una de les obres literàries de l’escriptor Haruki Murakami de la seva col·lecció de contes de 2014, Homes sense dones.  

Sinopsis

Yusuke és actor i director d’obres de teatre. Està casat amb la Fukaku, una dona relacionada amb el món de l’art i que escriu els llibrets de peces de teatre. Tots dos mantenen un feliç matrimoni, però un dia Fukaku desapareix sense motiu aparent i deixant enrere un secret.

Dos anys després, Yusuke ha seguit endavant amb la seva vida i accepta una feina com a director en un festival de teatre. De camí a Hiroshima, coneix la seva reservada xofer privada, Misaki. Mentre van transcorrent els dies amb ella, Yusuke anirà redescobrint certs aspectes de la seva vida que havia oblidat. (Sensa cine)

Itinerari contemplatiu humà

El crític de cinema Peio Sánchez presenta aquesta pel·lícula com una producció de plens valors espirituals. A partir de l’argument, l’espectador aprofundeix en aspectes del més profund de la persona com el «penediment i la pròpia acceptació» d’un mateix i d’allò que ha viscut. 

En aquest sentit, Peio exposa com el director entra a l’ànima dels dos protagonistes i crea un espai a l’interior enmig la desolació, on hi ha una llum d’esperança. Es viu així un «itinerari contemplatiu que a poc a poc entra a l’ànima dels dos protagonistes i exposa un drama personal en la profunditat del cor humà».