El P. Matías Augé Benet rep el VIII Memorial Pere Tena de Pastoral Litúrgica

El CPL destaca la seva «tasca i compromís vital del pare Matías» en l'àmbit litúrgic «sempre fidel a l'esperit del Concili Vaticà II ia la Constitució sobre la Sagrada Litúrgia»

09 Febr, 2022
Església de Barcelona

Fotografia: Ramon Ripoll

El dimecres 9 de febrer, va tenir lloc la proclamació i lliurament del VIII Memorial Pere Tena de Pastoral Litúrgica atorgat pel Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona (CPL) al P. Matías Augé Benet, religiós claretià, a l’aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona.

En paraules del vicepresident del CPL, Joan Torra, també degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, en l’octava edició del memorial s’ha «volgut reconèixer el P. Matías Augé la seva funció de consultor, així com de professor, per haver format a molts professors de littúrgia de tot el món en la reforma litúrgica; perquè col·labora activament en revistes de prestigi en l’àmbit de la liturgia i, en particular, com a articulista de la revista Phase del Centre de Pastoral Litúrgica». La seva obligada jubilació de les tasques acadèmiques ordinàries no ha significat que deixés el seu compromís en la promoció i defensa del que la reforma litúrgica postconciliar ha significat en la vida de l’Església.

Liturgia: aliment espiritual, identitat i missió

En la laudatio del guardonat pronunciada pel Dr. Lino Emilio Díez, prevere sacramentí i membre del CPL, s’ha destacat que «la tasca i el compromís vital del pare Matías» en l’àmbit litúrgic «es pot resumir en el fet que ha estat sempre fidel a l’esperit del Concili Vaticà II i a la seva Constitució sobre la Sagrada Litúrgia» promovent-la «amb llibertat i profund equilibri en circumstàcies no sempre favorables, reiterant una vegada i una altra la crida urgent perquè la celebració de la litúrgia torni a ser en el centre d’atenció i de la vida de l’Església», perquè és «l’aliment espiritual de la nostra identitat i misió». 

Lino Emilio Díez  ha finalitzat la seva intervenció expresant que «el merescut i agraït reconeixement de la contribució del pare Augé en aquesta tasca, es converteix avui en repte per a tots els que volem continuar-la, segurs que, en paraules del Papa, “la reforma és irreversible”».

Un religiós claretià liturgista

El P. Augé ha agraït la concessió del memorial i ha recordat la relació personal i de mestratge que va tenir amb Mons. Tena. En el seu discurs, també ha fet referència als «temps de sinodalitat» que viu l’Església sota l’impuls del papa Francesc: «Encara que el terme i el concepte de sinodalitat no es trobin explícitament en els documents del Concili Vaticà II, podem afirmar que la instància de la sinodalitat es troba en el cor de l’obra de renovació promoguda per ell», ha dit.

Ha tingut paraules per als participants de l’acte que han estat alumnes seus perquè treballin «amb competència i sensibilitat pastoral en aquest sector de la teologia i de la pastoral litúrgica». Els ha felicitat i els ha animat «que visquin el que ensenyen i no oblidin que, tal com diu la Sacrosanctum Concilium, en l’article 10: “La gràcia ens ve de la litúrgia i, sobretot, de l’Eucaristia com de la font, i obté, amb la màxima eficàcia, aquella santificació dels homes en Crist i aquella glorificació de Déu on s’encaminen, com a fi, totes les altres activitats de l’Església”».

Han acompanyat el lliurament del guardó Mons. Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell, que ha presidit l’acte; també representants del món acadèmic: P. Jordi-Agustí Piqué, preside del Pontificio Istituto Liturgico Sant’Anselmo; Dr. Armand Puig, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), i Dr. Gabriel Seguí, director de l’Institut de Litúrgia ad instar Facultatis de l’AUSP.

Font:  Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Ai dels qui fan caure en pecat un d’aquests petits.

(Mt 18,1-5.10.12-14)