Juan de la Rubia interpretarà la Integral de l’obra per a orgue de Bach en 21 concerts a l’Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona

El primer concert tindrà lloc el dimarts 13 d’octubre i el cicle se celebrarà habitualment el segon dimarts de cada mes

30 Set, 2026
Església de Barcelona

El nou orgue Montserrat Torrent de l’Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona, inaugurat en la seva totalitat fa pocs mesos, afronta ja un dels seus primers grans reptes artístics: acollir la Integral de l’obra per a orgue de Johann Sebastian Bach amb Juan de la Rubia. Al llarg de 21 concerts que s’estendran durant tres temporades (2026-2028), De la Rubia recorrerà l’univers del mestre de Leipzig, des de les seves peces més íntimes fins a les seves grans arquitectures sonores.

El projecte, un dels més rellevants de la temporada 2026-27 del Palau de la Música Catalana, és una iniciativa del Palau en col·laboració amb l’Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona i la Fundació Montserrat Torrent. La Integral començarà el 13 d’octubre de 2026, a les 19.30 h, a l’Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona. Aquesta temporada s’hi oferiran nou concerts, programats habitualment el segon dimarts de cada mes.

El projecte es durà a terme també a la catedral de Santiago de Compostel·la, amb concerts mensuals a totes dues ciutats fins al desembre del 2028. El projecte preveu també una tercera dimensió amb la Integral Itinerant, amb la voluntat de portar cadascun dels 21 programes a un orgue i un espai diferents del territori europeu i més enllà.

La música de Bach ocupa un lloc central en la trajectòria de Juan de la Rubia, i aquesta relació arriba ara a un dels seus moments culminants amb la interpretació de tota l’obra organística del compositor.

La Integral de les obres per a orgue de Bach és el fruit d’un procés madurat durant anys, alimentat per la pràctica del repertori i per l’experiència directa amb orgues històrics com els de Freiburg, Naumburg i Arnstadt, que han tingut un paper decisiu en el desenvolupament del projecte.

De la Rubia ha distribuït la Integral en diferents concerts, cadascun dels quals presenta una idea musical pròpia agrupant obres segons diversos criteris, com les celebracions del calendari litúrgic, el diàleg amb altres compositors o el significat dels corals, per mencionar-ne alguns exemples. En cada concert, De la Rubia teixeix un recorregut en què les obres dialoguen, es responen i es contrasten, fins a donar al programa un ritme i un sentit propis de principi a fi.

En paraules de l’organista: «Una integral pot semblar, d’entrada, una muntanya inabastable. Però jo la plantejo com un camí: cada obra et porta a la següent i allò que vas descobrint transforma la manera d’entendre i interpretar la música que ve després».

Aquesta temporada, el recorregut continuarà amb Manllevat i transformat. L’art de la transcripció (10 de novembre) i Llum naixent. Advent i Nadal (15 de desembre). El 2027 arribaran Constel·lacions. Peces errants, apòcrifs i el Bach llegendari (12 de gener), Vents del Nord. Ressonàncies de Buxtehude i Böhm (9 de febrer), De profundis. Música de Quaresma i Passió (9 de març), El dia sense ocàs. La llum de Pasqua (13 d’abril), Vent i foc. L’Esperit i Pentecosta (11 de maig) i El Banquet Celestial. Comunió i presència (8 de juny). Els dotze programes restants completaran la Integral durant les temporades 2027-28 i 2028-29, fins al desembre del 2028.

Amb aquest projecte, el Palau de la Música Catalana convida el públic a seguir una de les aportacions fonamentals de Bach a la història de la música en un format que permet tant assistir a concerts individuals com acompanyar Juan de la Rubia al llarg de tota la Integral. Cada cita oferirà una porta d’entrada diferent a aquest repertori, en l’espai de l’Oratori de Sant Felip Neri i amb el nou orgue Montserrat Torrent com a protagonista.

Font: Palau de la Música Catalana / Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)