Llega a los cines la matanza que tuvo lugar durante la asamblea de trabajadores en la Iglesia del barrio de Zaramaga, a finales de la dictadura franquista
26 Abr, 2019
Església de Barcelona
Esta semana, el crítico de Cine Espiritual Mn. Peio Sáchez, nos trae una película basada en los hechos sucedidos el 3 de marzo de 1976 en Vitoria. Concretamente, explica la tragedia que tuvo lugar durante una concentración de trabajadores en una iglesia de la localidad vasca, a finales de la dictadura franquista, que terminó con 5 muertos.
La película, Vitoria, 3 de marzo,la dirige el español Victor Cabaco, con una narración documentada y una puesta en escena sencilla pero cargada de realismo.
Sinopsis
El 3 de marzo, tras varios meses de huelga en demanda de unas condiciones dignas de trabajo, las comisiones representativas de trabajadores en las empresas en lucha habían convocado una jornada de paro general en Vitoria. En la iglesia de San Francisco, del barrio obrero de Zaramaga, miles de trabajadores y trabajadoras abarrotaron el templo en asamblea. Mientras tanto, en el exterior había una multitud congregada así como agentes de la Policía armada.
Begoña, una joven de clase media se ve metida en medio de los hechos debido a su relación con uno de los asamblearios. En un conflicto cada vez más entramado, tanto ella como su familia tendrán que elegir de qué lado colocarse. Finalmente, después de la masacre, Begoña, la ciudad, y el conjunto del país, no serán nunca más los mismos.
Para no olvidar
La producción se estrenará este 1 de mayo y, tal como expone el director, el objetivo de este relato audiovisual es procurar que los hechos no se olviden. Como dijo Cabaco, esperan que sea «un granito de arena en la lucha que desde hace más de 40 años lleva a cabo la Asociación de Víctimas del 3 de marzo para que los responsables de aquella matanza cumplan ante la ley».
En todo momento, destaca el realismo de los hechos que tuvieron lugar. Por ello, se recurre a imágenes y diálogos verídicos del momento. El mismo Peio Sánchez, que vivió los hechos con diecisiete años, en medio del movimiento asambleario, destaca la veracidad de toda la narración. Una narración que mezcla la historia de ficción entre un chico y una chica, los cuales, después de vivir los hechos cambiaran para siempre.
A lo largo de este jueves la escuela cristiana se da cita en el Palacio Ferial y de Congresos de Tarragona, donde tiene lugar el Quórum26. Bajo el lema «Somos constelación educativa»,…
La Conferencia Episcopal Española (CEE), con motivo del 60.º aniversario de su creación, presenta cuatro videopódcasts para conmemorar este momento histórico, con entrevistas a quienes han sido sus últimos presidentes: el cardenal…
El pasado 16 de octubre de 2026 tuvo lugar la primera de las tres sesiones de formación del curso «Catequistas: descubrir, crecer, acompañar», una propuesta del Secretariado Diocesano de Catequesis dirigida a…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...