Cinema espiritual: «Vitoria, 3 de Marzo»

Arriba als cinemes la matança que va tenir lloc durant l'assamblea de treballadors a l'Església del barri de Zaramaga, a finals de la dictadura franquista

26 Abr, 2019
Església de Barcelona

Aquesta setmana, el crític de Cinema Espiritual Mn. Peio Sáchez, ens porta una pel·lícula basada amb els fets succeïts el 3 de març de 1976 a Vitòria. Concretament, explica la tragèdia que va tenir lloc durant una concentració de treballadors en una església de la localitat basca, a finals de la dictadura franquista, la qual va acabar amb 5 morts.  

La pel·lícula, Vitoria, 3 de Marzo, la dirigeix l’espanyol Victor Cabaco, amb una narració documentada i una posada en escena senzilla però carregada de realisme.

Sinopsis

El 3 de març, després de diversos mesos de vaga en demanda d’unes condicions dignes de treball, les comissions representatives de treballadors en les empreses en lluita havien convocat una jornada d’aturada general a Vitòria. A l’església de Sant Francesc del barri obrer de Zaramaga, milers de treballadors i treballadores van abarrotar el temple en assemblea. Mentrestant, a l’exterior hi havia una multitut congregada així com agents de la Policia armada.

La Begoña, una jove de classe mitjana es veu ficada enmig dels fets a causa de la sava relació amb un dels assemblearis. En un conflicte cada vegada més aferrissat, tant ella com la seva família hauran de triar de quin costat col·locar-se. Finalment, després de la massacre, Begoña, la ciutat, i el conjunt del país, no seran mai més els mateixos.

Per a no oblidar

La producció s’estrenarà aquest 1 de maig i, tal com exposa el director, l’objectiu d’aquest relat audiovisual és procurar que els fets no s’oblidin. Tal com va dir Cabaco, esperen que sigui “ un granet de sorra en la lluita que des de fa més de 40 anys porta a terme l’Associació de Víctimes del 3 de març perquè els responsables d’aquella matança compleixin davant la llei”.

En tot moment, destaca el realisme dels fets que van tenir lloc. Per això, es recorre a imatges i diàlegs verídics del moment. El mateix Peio Sánchez, que va viure els fets amb disset anys enmig del moviment assembleari, destaca la veracitat de tota la narració. Una narració que mescla la història de ficció entre un noi i una noia, els quals, després de viure els fets canviaran per sempre. 

Comentario Mn. Peio

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Diuen i no fan.

(Mt 23,1-12)