Cinema espiritual: «Vitoria, 3 de Marzo»

Arriba als cinemes la matança que va tenir lloc durant l'assamblea de treballadors a l'Església del barri de Zaramaga, a finals de la dictadura franquista

26 Abr, 2019

Església de Barcelona

Aquesta setmana, el crític de Cinema Espiritual Mn. Peio Sáchez, ens porta una pel·lícula basada amb els fets succeïts el 3 de març de 1976 a Vitòria. Concretament, explica la tragèdia que va tenir lloc durant una concentració de treballadors en una església de la localitat basca, a finals de la dictadura franquista, la qual va acabar amb 5 morts.

La pel·lícula, Vitoria, 3 de Marzo, la dirigeix l’espanyol Victor Cabaco, amb una narració documentada i una posada en escena senzilla però carregada de realisme.

Sinopsis

El 3 de març, després de diversos mesos de vaga en demanda d’unes condicions dignes de treball, les comissions representatives de treballadors en les empreses en lluita havien convocat una jornada d’aturada general a Vitòria. A l’església de Sant Francesc del barri obrer de Zaramaga, milers de treballadors i treballadores van abarrotar el temple en assemblea. Mentrestant, a l’exterior hi havia una multitut congregada així com agents de la Policia armada.

La Begoña, una jove de classe mitjana es veu ficada enmig dels fets a causa de la sava relació amb un dels assemblearis. En un conflicte cada vegada més aferrissat, tant ella com la seva família hauran de triar de quin costat col·locar-se. Finalment, després de la massacre, Begoña, la ciutat, i el conjunt del país, no seran mai més els mateixos.

Per a no oblidar

La producció s’estrenarà aquest 1 de maig i, tal com exposa el director, l’objectiu d’aquest relat audiovisual és procurar que els fets no s’oblidin. Tal com va dir Cabaco, esperen que sigui “ un granet de sorra en la lluita que des de fa més de 40 anys porta a terme l’Associació de Víctimes del 3 de març perquè els responsables d’aquella matança compleixin davant la llei».

En tot moment, destaca el realisme dels fets que van tenir lloc. Per això, es recorre a imatges i diàlegs verídics del moment. El mateix Peio Sánchez, que va viure els fets amb disset anys enmig del moviment assembleari, destaca la veracitat de tota la narració. Una narració que mescla la història de ficció entre un noi i una noia, els quals, després de viure els fets canviaran per sempre.