Els Sants Àngels de la Guarda

Els Sants Àngels de la Guarda

Déu ens as­segura sem­pre la seva proximi­tat per mit­jà dels seus “en­viats” (= àn­gel­s): «Els àngels són presents vora teu, i no solament són amb tu, sinó que estan a favor teu. Són presents per protegir, són presents per afavorir» (St. Bernat, Sermó 12). La memòria té el seu origen en una celebració de 1411 a Valèn­cia.

► Si a l'octubre plou, el rovelló es mou.

Mare de Déu de l’Acadèmia.

Des del 1862 l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana, ha anat celebrant anualment els seus certàmens literaris dedicats a la Mare de Déu, cada any amb una advocació diferent. El 5 de gener de 1946, a petició del tercer director de l’Acadèmia, Mn. Lluís Borràs, el bisbe Joan Billar i l’Ajuntament de la ciutat, el papa Pius XII va concedir el patronatge per a la ciutat de Lleida de la Mare de Déu de l’Acadèmia.

► Quan l’aigua a l’octubre ve, les millors fruites fa malbé.

1. Memòria dels sants Àngels de la Guarda, que cridats en primer lloc a contemplar en la glòria el rostre del Senyor, han rebut també una funció en favor dels homes, de manera que, amb la seva presència invisible però sol·lícita, els assisteixin i aconsellin.

2. Sant Eleuteri, màrtir. A Nicomèdia, de Bitínia (s. III/IV).

3. Sant Saturi, eremita. A Numància, a la Hispània Cartaginesa (606).

4. Mort de sant Llogari, bisbe d’Autun i màrtir, el qual, sotmès a diversos suplicis i encegat, va ser condemnat a mort injustament per Ebroí, majordom de palau del rei Teodoric. Amb ell es venera la memòria del seu germà Gerí, màrtir, que dos anys abans, per ordre del mateix Ebroí, havia estat lapidat. A Sarcing, al territori d’Arràs, a Nèustria (679.680 i 677).

5. Sant Beregís, abat, que va fundar en aquest lloc un monestir de canonges regulars, el qual va presidir amb fidelitat. A Andage o Andain, en els boscos de les Ardenes, a Austràsia (~ 725).

6. Commemoració de sant Teòfil, monjo, que, per defensar el culte de les santes imatges, va ser torturat cruelment per l'emperador Lleó Isàuric i després exiliat. A Constantinoble (795).

7. Sant Ursicí, bisbe de Chur (Coira) i primer abat del monestir de Disentis, que ell mateix havia fundat. A la Rètia (s. VIII).

8. Beats Lluís Yakichi i Llúcia, esposos, juntament amb els seus fills Andreu i Francesc, màrtirs, que van morir per Crist. La mare i els fills van ser degollats en presència del pare, i aquest va ser cremat viu. A Nagasaki, al Japó (1622).

9. Beat Jordi Edmond René, prevere i màrtir que essent canonge de Vézelay, durant la Revolució Francesa va ser empresonat per la seva condició de sacerdot, on va morir víctima de la tuberculosi. Al mar davant de Rochefort, al litoral nord de França, en un vell navili ancorat (1794).

10. Beat Antoni Chevrier, prevere, que va instituir l'Obra de la Providència del Prat, per preparar sacerdots destinats a ensenyar la doctrina cristiana a joves pobres. A Lió, a França (1879).

11. Beat Joan Beyzym, prevere de la Companyia de Jesús, que va exercir el seu ministeri al costat dels leprosos, als quals va prodigar una obra de caritat en favor dels seus cossos i dels seus esperits. A Fianarantsoa, a l'illa de Madagascar (1912). Els jesuïtes el celebren el 13 d’octubre.

12. Beats Francesc Carceller, de l’orde dels Clergues Regulars de les Escoles Pies, i Isidor Bover Oliver, de la Germandat dels Sacerdots Operaris Diocesans, preveres i màrtirs, que, durant la persecució, en odi al sacerdoci van ser afusellats al costat del mur del cementiri, consumant així el seu martiri. Prop de Castelló (1936).

13. Beats Elies i Joan Baptista Carbonell Molla, preveres i màrtirs, que, essent germans, van ser afusellats en la persecució contra l'Església. A la localitat de Sax, comarca alacantina de l’Alt Vinalopó (1936).

14. Beata Maria Guadalupe (Maria Francesca) Ricart Olmos, religiosa de l'orde dels Servents de Maria i màrtir, que en la persecució religiosa va rebre el martiri pel seu testimoni en favor de Crist. Al petit poble de Silla, comarca valenciana d’Horta Sud (1936).
15. Beata Maria Antonina Kratochwil, verge, de la Congregació de les Germanes de les Escoles de Nostra Senyora i màrtir, que, durant la Segona Guerra Mundial, va ser empresonada per la seva fe i va morir a causa de les tortures suportades per Crist. A la ciutat de Stanislanòw, de Polònia (1942).