Dia 2 d’octubre, dilluns, Els Sants Àngels de la Guarda

La paraula «àngel» vol dir «enviat». Evocant avui aquests «enviats», presents en la Bíblia, en la litúrgia i en la vida de molts sants, volem expressar la proximitat del Déu amorós que vetlla pels seus fidels i pel seu poble. La pau, la justícia, la bondat, el goig… són expressió d’aquesta proximitat angèlica, i doncs divina. «Els àngels són presents vora teu, estan a favor teu per protegir-te, afavorir-te» (Sant Bernat de Claravall). La memòria d’avui té el seu origen en una celebració el 1411 a Valencia.

“Bon àngel, vas o véns?

Ton vol, a on s’adreça?

Puges a ton atzur?

Baixes a nostra arena?

¡Si baixes d’allí dalt,

si no una hermosa estrella,

baixa’m un bri de llum,

que mon camí fosqueja!”

Jacint Verdaguer, 1893

També Dia 2, dilluns: Mare de Déu de l’Acadèmia (Lleida)

L’Acadèmia Bibliogràfica Mariana de Lleida va celebrant anualment els seus certàmens literaris dedicats a la Mare de Déu des de 1862, cada any amb una advocació diferent per aprofundir en la figura bíblica de Maria. El 5 de gener de 1946, el papa Pius XII va concedir a la ciutat de Lleida el patronatge de la Mare de Déu de l’Acadèmia, que es venera a la seva capella amb el sobrenom de Verge Blanca.

1. Memòria dels sants Àngels de la Guarda, que cridats en primer lloc a contemplar en la glòria el rostre del Senyor, han rebut també una funció en favor dels homes, de manera que, amb la seva presència invisible però sol·lícita, els assisteixin i aconsellin.

2. Sant Eleuteri, màrtir. A Nicomèdia, de Bitínia (s. III/IV).

3. Sant Saturi, eremita. A Numància, a la Hispània Cartaginesa (606).

4. Mort de sant Llogari, bisbe d’Autun, el qual, sotmès a diversos suplicis i encegat, va ser condemnat a mort injustament per Ebroí, majordom de palau del rei Teodoric. Amb ell es venera la memòria del seu germà Gerí, màrtir, que dos anys abans, per ordre del mateix Ebroí, havia estat lapidat. A Sarcing, al territori d’Arràs, a Nèustria (679.680 i 677).

5. Sant Beregís, abat, que va fundar en aquest lloc un monestir de canonges regulars, el qual va presidir amb fidelitat. A Andage o Andain, en els boscos de les Ardenes, a Austràsia (~ 725).

6. Commemoració de sant Teòfil, monjo, que, per defensar el culte de les santes imatges, va ser torturat cruelment per l’emperador Lleó Isàuric i després exiliat. A Constantinoble (795).

7. Sant Ursicí, bisbe de Chur (Coira) i primer abat del monestir de Disentis, que ell mateix havia fundat. A la Rètia (s. VIII).

8. Beats Lluís Yakichi i Llúcia, esposos, juntament amb els seus fills Andreu i Francesc, màrtirs, que van morir per Crist. La mare i els fills van ser degollats en presència del pare, i aquest va ser cremat viu. A Nagasaki, al Japó (1622).

9. Beat Jordi Edmond René, prevere i màrtir que essent canonge de Vézelay, durant la Revolució Francesa va ser empresonat per la seva condició de sacerdot, on va morir víctima de la tuberculosi. Al mar davant de Rochefort, al litoral nord de França, en un vell navili ancorat (1794).

10. Beat Antoni Chevrier, prevere, que va instituir l’Obra de la Providència del Prat, per preparar sacerdots destinats a ensenyar la doctrina cristiana a joves pobres. A Lió, a França (1879).

11. Beat Joan Beyzym, prevere de la Companyia de Jesús, que va exercir el seu ministeri al costat dels leprosos, als quals va prodigar una obra de caritat en favor dels seus cossos i dels seus esperits. A Fianarantsoa, a l’illa de Madagascar (1912). Els jesuïtes el celebren el 13 d’octubre.

12. Beats Francesc Carceller, de l’orde dels Clergues Regulars de les Escoles Pies, i Isidor Bover Oliver, de la Germandat dels Sacerdots Operaris Diocesans, preveres i màrtirs, que, durant la persecució, en odi al sacerdoci van ser afusellats al costat del mur del cementiri, consumant així el seu martiri. Prop de Castelló (1936).

13. Beats Elies i Joan Baptista Carbonell Molla, preveres i màrtirs, que, essent germans, van ser afusellats en la mateixa persecució contra l’Església. A la localitat de Sax, comarca alacantina de l’Alt Vinalopó (1936).

14. Beata Maria Guadalupe (Maria Francesca) Ricart Olmos, religiosa de l’orde dels Servents de Maria i màrtir, que en la persecució religiosa va rebre el martiri pel seu testimoni en favor de Crist. Al petit poble de Silla, comarca valenciana d’Horta Sud (1936).

15. Beata Maria Antonina Kratochwil, verge, de la Congregació de les Germanes de les Escoles de Nostra Senyora i màrtir, que, durant la Segona Guerra Mundial, va ser empresonada per la seva fe i va morir a causa de les tortures suportades per Crist. A la ciutat de Stanislanòw, de Polònia (1942).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

Arquebisbat Castrense (Cos Nacional de Policia) i Prelatura de la Santa Creu i de l’Opus Dei (S): Sants Àngels de la Guarda.

Angèliques i Religioses del Sagrat Cor de Jesús (F): Sants Àngels de la Guarda.

Benedictins i Cistercencs de l’Estricta Observança (MLL): Sants Àngels de la Guarda.

Associació de Preveres del Prado, Germanes del Prado i Institut Femení del Prado (MO): Beat Antoni Chévrier, prevere.

Lleida: Mare de Déu de l’Acadèmia, patrona de la ciutat. Ciutat (S); fora de la ciutat (MO).

Si a l’octubre plou, el rovelló es mou