Celebrant 70 anys de Blanquerna

El bisbe auxiliar Sergi Gordo ha presidit l'eucaristia per commemorar l'aniversari de la institució educativa

25 Abr, 2019

Blanquerna commemora aquest curs el seu 70è aniversari. Així, per compartir-ho amb tots aquells que han format part d’aquest projecte, el bisbe Sergi Gordo ha presidit la celebració de l’eucaristia al Monestir de Santa Maria de Valldonzella. Una celebració familiar, on el cor de la universitat també hi ha participat. En acabar, el president de Blanquerna, Salvador Pié, emocionat, ha recalcat la frase “fa més feliç donar que rebre”, fent referència aquests 70 anys de compromís i esforç en l’educació. També, el bisbe Sergi ha esmentat que han estat uns anys de creixement. Això sí, ha estat una etapa que no  ha abandonat mai «l‘humanisme cristià» que va de la mà de la personalització de tots els seus membres.

Acció de Gràcies amb humilitat

En la seva homilia, el bisbe auxiliar ha fet una proposta d’Acció de Gràcies. Tanmateix, aquesta no ha de ser, tal com diu el Papa, com si fossin «pelagians». Amb aquestes paraules, ha volgut dir que Blanquerna no s’ha construït sola, sinó que «ha estat acompanyada de la mà de Déu, que sempre primereja«. Així, ha proposat donar gràcies, amb humilitat, pel projecte que ha anat creixent al llarg dels anys.

També, ha animat a demanar al Senyor «una mirada de fe, on el desànim no tingui cabuda«. I és que, en paraules del bisbe Sergi, «no caminem sols, no som nàufrags a la deriva, sinó que el Senyor camina amb nosaltres«. Així, és important mantenir i encomanar la presència de la fortalesa per seguir endavant. Ara bé, aquesta «ha d’anar acompanyada d’humilitat», la humilitat que ens demostra que no som més que mers instruments de Déu.

«Una nova primavera»

«Déu ens convida a ser testimonis». Blanquerna ha estat, tal com ha explicat el bisbe, una iniciativa que ha col·laborat en la transmissió del missatge dels valors evangèlics. És per això que, finalment, en l’homilia s’ha proposat la cerca d’una «nova primavera«.

La primavera, una estació caracteritzada per la inspiració, que es projecta amb alegria i il·lusió. En suma, la proposta és clara: agafar-se a les paraules del papa Francesc en Christus Vivit: «portar Crist viu a les aules de Blanquerna«. Ara bé, el bisbe ha assegurat que «el millor encara està per venir», centrant-se en la suma d’anys fent Universitat. Al final de l’Eucaristia, els participants han pogut enganxar un seguit d’agraïments per tots aquests anys de Blanquerna en «l’arbre de la ciència«

Sobre la Blanquerna

Blanquerna és una institució que va néixer, tal com informa la mateixa universitat, amb la voluntat de servei al país. Així, des de l’inici, l’any 1948, l’Escola de Mestres de l’Església va ser una institució pionera. D’aquesta manera, es caracteritzava per la metodologia singular, personalitzada, i pel compromís a l’hora d’oferir una educació basada en tres dimensions, a les quals no ha renunciat mai: la humana, l’acadèmica i la professional. Quins serien els valors de Blanquerna? En resum, es tracta d’una univeristat arrelada en la tradició de l’humanisme cristià. Per tant, això inclou una manera de fer centrada en el servei de la persona en totes les seves dimensions. També, promou la transformació del món i fomenta el diàleg i la relació entre fe, cultura i ciència.

L’any 1991 Blanquerna va ser una de les institucions fundadores de la Universitat Ramon Llull, la primera universitat privada de Catalunya. Actualment, imparteix graus i màsters universitaris en els àmbits de la psicologia, l’educació, l’esport, la salut, la comunicació i les relacions internacionals, tots ells vinculats directament amb la vida de les persones. D’aquella primera Escola de Mestres n’han sorgit les tres facultats actuals, totes ubicades en zones emblemàtiques de Barcelona, de manera que han configurat un nou concepte de campus urbà: la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport; la Facultat de Ciències de la Salut; i la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)