«Per què busqueu entre els morts aquell qui viu?»

Les frases més destacades de l'homilia del Papa en la Vetlla Pasqual a la basílica de Sant Pere

24 Abr, 2019
Església de Barcelona

Imatge de Conferència de l’Episcopat Dominicà

«Per què busqueu entre els morts aquell qui viu?» (Lc 24,5) van ser les paraules a les quals va apel·lar el papa Francesc en l’homilia de la Vigília Pasqual. Una sentència clara i concisa, que no es queda tancada en el cim de la Setmana Santa, sinó que es pot portar a la reflexió i oració diària. Un exercici: tancar els ulls i posar-se en la pell de les dones quan es dirigeixen al sepulcre. Aquesta és la proposta del pontífex, un camí d’uns altres en el passat que s’assembla al de cadascun en el present.

Deixar de costat “el sepulcre de l’esperança”

Les dones recorren un camí fins estavellar-se contra una pedra. Ens trobem, tal com diu Francesc, amb “la bellesa de la creació contra el drama del pecat”. Així doncs, la Pasqua “és la festa de la remoció de les pedres”. Un moment que, tal com va explicar el Papa, “Déu treu les pedres més dures, contra les quals s’estavellen les esperances i les expectatives”, entre elles, la mort, el pecat o la mundanitat. Llavors, Francesc no va deixar de costat la pregunta que cadascun s’ha de portar a l’oració personal: “quina és la pedra que haig de remoure en mi, com es diu aquesta pedra?”.

Resumint, sovint ens veiem obstaculitzats per diverses pedres, entre elles, la de la desconfiança. D’aquesta manera, “pedra sobre pedra, construïm de nosaltres un monument a la insatisfacció, el sepulcre de l’esperança”. No es tracta, doncs, d’un Déu que viu en la resignació, perquè ha ressuscitat, no es troba en el sepulcre. Amb força, Francesc va apuntar que no busquem a Déu on mai el trobarem, perquè “no és un Déu de morts, sinó de vius” (cf. Mt 22, 32).

També va assenyalar una segona pedra que pot segellar el cor: la pedra del pecat. Amb aquest punt, va girar, novament, entorn l’eix que diferencia a vius i morts. Va explicar que “el pecat és buscar la vida entre els morts, el sentit de la vida en les coses que passen”. Una sola pregunta: “Per què busqueu entre els morts al qual viu?”.

Fora pors, canviem la mirada

Transportem-nos de nou a l’escenari en el qual es van trobar les dones. Tal com indica l’Evangeli van quedar “espaordides” i amb “les cares mirant al terra” (Lc 24,5). No deixa de ser un paral·lelisme que agita el nostre jo més íntim. El Papa va llançar la pregunta: “Quantes vegades ens passa a nosaltres que preferim romandre encongits als nostres límits, tancats en les nostres pors?”. Una cosa molt humana, mirar cap al sòl, però que no obstant això xoca amb el nostre quefer. “El Senyor ens crida a alçar-nos, a aixecar-nos de nou amb la seva Paraula, a mirar cap amunt i a creure que estem fets per al Cel, no per a la terra”.

Es tracta, doncs, de canviar la nostra mirada. “Déu ens demana que mirem la vida com Ell la mira”- assenyala- “que sempre veu en cadascun de nosaltres un nucli de bellesa inesborrable”.

No a una “fe de museu”

Amb tot, la fe “necessita anar de nou a Galilea, reavivar el primer amor amb Jesús”. És important, doncs, “recordar-ho, és a dir, literalment tornar a Ell amb el cor”. S’ha de tornar a l’Amor viu amb el Senyor, tornar-se a enamorar d’Ell, perquè si no, segons va indicar Francesc, “es té una fe de museu”.

No obstant això, Jesús no és un personatge històric, que ha quedat enterrat en el passat, sinó que “és una persona que viu avui”. Així, “no se’l coneix en els llibres d’història, se’l troba en la vida”.

Finalment, el Papa ens va llançar una pregunta personal a cadascun dels receptors: “cap a on camino?”. En suma, ens va animar a buscar al Senyor, a deixar-nos buscar per Ell. Amb aquesta “formula”, amb Ell, “ressorgirem”.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)