Com es viu la Setmana Santa a Roma?

Allò que portaven anys anunciant els profetes s’ha complert. Jonàs va estar tres dies en el ventre de la balena sense poder sortir. No deixa de ser una prefiguració del que vindrà i s’ha complert segons el cristianisme: la mort i Resurrecció de Jesús. Uns dies de recolliment, de penitència i de pregària. Uns dies que conviden a contemplar la creu, la creu que identifica el dolor i la passió. Amb la Setmana Santa a l’esquena, val recordar els moments més destacats en cor de cristianisme. Com es viu des de la seu de la cristiandat? Ens transportem a Roma per veure a través dels binocles els moments més destacats.

Diumenge de Rams

Coincidint amb la XXXIV Jornada Mundial de la Joventut, el pontífex va recordar l’apropament de la Passió en un dia de festivitat. Un moment que rams, palmes i palmons omplien Roma aclamant l’arribada del Rei i Messies a Jerusalem. Tanmateix, Francesc va recordar on es troba el cor de Crist. Per tant, el seu pensament està en el final: que va de la “condició de Déu” a la “condició d’esclau”. Un camí que el porta de la “humiliació en la obediència”.

No obstant, es tracta d’un doble misteri: aclamació i acarnissament. Va animar a acompanyar amb fe al Senyor en els dies sants i tenir sempre l’ensenyança de la Passió “com a model de vida i de victòria contra el mal”.

També, va recordar que el més sorprenent de la passió no només és el dolor, sinó l’obediència de Jesús. I és que es tracta d’un “abandonament confiat en el Pare”. En resum, des dels 40 dies en el desert fins la Passió, Jesús refusa la temptació a partir de la confiança obedient en el Pare. Francesc va afegir que “amb la creu no es pot negociar, o s’abraça o es refusa. I amb la seva humiliació, Jesús va voler obrir el camí de la fe i precedir-nos en ell”.

A més a més, no van faltar les paraules que va dirigir als joves. Els va animar a “no avergonyir-se de mostrar el seu entusiasme per Jesús, de cridar que Ell viu i que és la vostra vida”. Alhora, va recordar que no tinguin por de “seguir el camí de la creu”. Els va animar, doncs, a desvincular-se de les seves seguretats, animant-los a confiar de ple en el Pare”. Finalment, va destacar el silenci de Jesús. Un silenci allunyat de la cerca a ser “mediàtic”.

Audiència General del Papa

Diferents banderes donaven la benvinguda a la catequesis del Papa, centrada especialment en les paraules que Jesús dirigeix al seu Pare a la Passió. Així, exhortava a una trobada amb el perdó, ja que “el Pare ens perdona i ens dona el valor per perdonar”. En tot cas, el pontífex va reflexionar amb tres de les paraules que Jesús dirigeix al Pare.

• “Pare, ha arribat l’hora: glorifica el teu Fill” (Jn 17, 1): I és que, segons Francesc, la vertadera glòria és la de l’Amor, ja que és “la única que dona vida al món”. Així, indicava que “la glòria indica la revelació de Déu, és el signe distintiu de la seva presència salvadora entre els homes”. A més a més, es tracta d’una glòria paradoxal, sense aplaudiments. D’aquesta manera, el centre no es troba en el “jo”, sinó en “l’altre”.
• “Abba, Pare”: En l’hort de Getsemaní, Jesús es dirigeix a Déu com a “Abba”, Pare. És una manera de demostrar, doncs, que Déu és Pare. Un Pare que ens dona forces per seguir endavant i que ens demostra que no estem sols. “La soledat no ofereix sortides, sinó l’oració” –comentava- “quan entrem en el nostre Getsemaní, recordem pregar així: Pare”.
• “Pare, perdona’ls, que no saben el que fan” (Lc 23, 24): Es tractaria, doncs, de confiar en el Pare “amb les proves que ens afligeixen i trobant en Ell l’abraçada misericordiosa que ens anima a perdonar els altres”.

Via Crucis en el Colisseu

El Camí de la Creu. Un moment de silenci i de reflexió. És en el Colisseu, en el si de la mort de tants cristians en temps antics, on es du a terme el Via Crucis. On anys enrere havia estat l’escenari de molts màrtirs, es converteix novament en un lloc de pregària i oració. En aquest entorn de dolor, de Mort i tocant la Passió, el Papa demanava en les seves paraules poder veure la creu de Jesús i totes les creus del món: la de les persones soles i abandonades, la de les persones consagrades o la de l’Església.

Vetlla Pasqual

Són les 20:30. Sant Pere del Vaticà queda induït per l’obscuritat. Una foscor que recorda la tristesa i la confusió que va generar la mort de Jesús, el Messies. Només una petita llum il·lumina l’altar. Mica en mica, les espelmes dels fidels ajuden a crear un clima d’esperança, formant espurnes de fe. Glòria! Crist ha ressuscitat per salvar-nos de la mort! Sonen les trompetes que anuncien la salvació, la victòria pel triomf de Jesús de Natzaret. Tot el que s’havia convertit en foscor, passa a la llum. “Una festa de remoció de les pedres”, explicava el Papa. Així, animava a descobrir quines són les pedres que tenim en el nostre cor i hem de remoure, com la pedra de la desconfiança o la del pecat.

També, va recordar que Jesús “no és un personatge del passat, sinó que és una persona que viu avui” i que “no se’l coneix en els llibres d’història, sinó que se’l troba en la vida”. 8 dels presents van poder rebre el sagrament del baptisme, de la comunió o de la confirmació de les mans del mateix Francesc

Diumenge de Pasqua

“Crist viu i es queda amb nosaltres!”- recordava Francesc com a conclusió de la Setmana Santa. És la resurrecció del Crist el començament d’una vida nova per tots els homes i dones, perquè la “renovació comença des del cor, des de la consciencia”. I és la Pasqua el començament d’un món nou, alliberat de l’esclavitud del pecat i de la mort. En tot cas, va recordar encomanar i pregar per tots els germans de Sri Lanka, víctimes mortals de l’atemptat en una nit d’esperança com la de Pasqua.

Crònica realitzada des de la Ciutat del Vaticà