Com es viu la Setmana Santa a Roma?

Crònica dels dies sants i les paraules del papa Francesc des de la seu de la cristiandat

23 Abr, 2019

Allò que portaven anys anunciant els profetes s’ha complert. Jonàs va estar tres dies en el ventre de la balena sense poder sortir. No deixa de ser una prefiguració del que vindrà i s’ha complert segons el cristianisme: la mort i Resurrecció de Jesús. Uns dies de recolliment, de penitència i de pregària. Uns dies que conviden a contemplar la creu, la creu que identifica el dolor i la passió. Amb la Setmana Santa a l’esquena, val recordar els moments més destacats en cor de cristianisme. Com es viu des de la seu de la cristiandat? Ens transportem a Roma per veure a través dels binocles els moments més destacats.

Diumenge de Rams

Coincidint amb la XXXIV Jornada Mundial de la Joventut, el pontífex va recordar l’apropament de la Passió en un dia de festivitat. Un moment que rams, palmes i palmons omplien Roma aclamant l’arribada del Rei i Messies a Jerusalem. Tanmateix, Francesc va recordar on es troba el cor de Crist. Per tant, el seu pensament està en el final: que va de la “condició de Déu” a la “condició d’esclau”. Un camí que el porta de la “humiliació en la obediència”.

No obstant, es tracta d’un doble misteri: aclamació i acarnissament. Va animar a acompanyar amb fe al Senyor en els dies sants i tenir sempre l’ensenyança de la Passió “com a model de vida i de victòria contra el mal”.

També, va recordar que el més sorprenent de la passió no només és el dolor, sinó l’obediència de Jesús. I és que es tracta d’un “abandonament confiat en el Pare”. En resum, des dels 40 dies en el desert fins la Passió, Jesús refusa la temptació a partir de la confiança obedient en el Pare. Francesc va afegir que “amb la creu no es pot negociar, o s’abraça o es refusa. I amb la seva humiliació, Jesús va voler obrir el camí de la fe i precedir-nos en ell”.

A més a més, no van faltar les paraules que va dirigir als joves. Els va animar a “no avergonyir-se de mostrar el seu entusiasme per Jesús, de cridar que Ell viu i que és la vostra vida”. Alhora, va recordar que no tinguin por de “seguir el camí de la creu”. Els va animar, doncs, a desvincular-se de les seves seguretats, animant-los a confiar de ple en el Pare”. Finalment, va destacar el silenci de Jesús. Un silenci allunyat de la cerca a ser “mediàtic”.

Audiència General del Papa

Diferents banderes donaven la benvinguda a la catequesis del Papa, centrada especialment en les paraules que Jesús dirigeix al seu Pare a la Passió. Així, exhortava a una trobada amb el perdó, ja que “el Pare ens perdona i ens dona el valor per perdonar”. En tot cas, el pontífex va reflexionar amb tres de les paraules que Jesús dirigeix al Pare.

Via Crucis en el Colisseu

El Camí de la Creu. Un moment de silenci i de reflexió. És en el Colisseu, en el si de la mort de tants cristians en temps antics, on es du a terme el Via Crucis. On anys enrere havia estat l’escenari de molts màrtirs, es converteix novament en un lloc de pregària i oració. En aquest entorn de dolor, de Mort i tocant la Passió, el Papa demanava en les seves paraules poder veure la creu de Jesús i totes les creus del món: la de les persones soles i abandonades, la de les persones consagrades o la de l’Església.

Vetlla Pasqual

Són les 20:30. Sant Pere del Vaticà queda induït per l’obscuritat. Una foscor que recorda la tristesa i la confusió que va generar la mort de Jesús, el Messies. Només una petita llum il·lumina l’altar. Mica en mica, les espelmes dels fidels ajuden a crear un clima d’esperança, formant espurnes de fe. Glòria! Crist ha ressuscitat per salvar-nos de la mort! Sonen les trompetes que anuncien la salvació, la victòria pel triomf de Jesús de Natzaret. Tot el que s’havia convertit en foscor, passa a la llum. “Una festa de remoció de les pedres”, explicava el Papa. Així, animava a descobrir quines són les pedres que tenim en el nostre cor i hem de remoure, com la pedra de la desconfiança o la del pecat.

També, va recordar que Jesús “no és un personatge del passat, sinó que és una persona que viu avui” i que “no se’l coneix en els llibres d’història, sinó que se’l troba en la vida”. 8 dels presents van poder rebre el sagrament del baptisme, de la comunió o de la confirmació de les mans del mateix Francesc

Diumenge de Pasqua

“Crist viu i es queda amb nosaltres!”- recordava Francesc com a conclusió de la Setmana Santa. És la resurrecció del Crist el començament d’una vida nova per tots els homes i dones, perquè la “renovació comença des del cor, des de la consciencia”. I és la Pasqua el començament d’un món nou, alliberat de l’esclavitud del pecat i de la mort. En tot cas, va recordar encomanar i pregar per tots els germans de Sri Lanka, víctimes mortals de l’atemptat en una nit d’esperança com la de Pasqua.

Crònica realitzada des de la Ciutat del Vaticà

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)