Sant Francesc, ben present

El provincial dels Caputxins de Catalunya, fra Eduard Rey, ha estat elegit president de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC) per als propers quatre anys. Pren el relleu del P. Màxim Muñoz, que n’ha estat president els dos darrers mandats. “Si sabem ser testimonis que Déu és real, la vida religiosa té futur; reduir-se no és el mateix que desaparèixer, i l’Església no és completa sense nosaltres”, afirma fra Eduard.

Com és que sant Francesc continua essent un referent per a cristians i no cristians?

Sant Francesc connecta en profunditat amb algunes inquietuds del nostre món actual. No és casual que el papa Francesc hagi titulat la seva carta sobre ecologia Laudato sì citant sant Francesc, ja que ell és el sant que diu germà i germana a la terra, a l’aigua, al vent i als animals. També és un sant que ens parla del diàleg entre cultures i que se l’associa al desig de pau.

Quin va ser l’impacte testimonial que li va descobrir la vocació franciscana?

La vocació va ser una experiència molt interior, molt meva, que jo vaig sentir molt de Déu. Però és evident que conèixer els frares caputxins de Sarrià va influir. Especialment en veure la seva vida conventual, i no sols en la seva acció pastoral, va ser un factor molt important perquè em decidís per ells. No va ser tant el testimoni d’un frare com el d’una fraternitat.

Quines són les prioritats dels caputxins catalans en el moment present?

Crec que la prioritat principal ha de ser anar a fons en l’experiència de fe i atrevir-nos a parlar de Déu. La vida religiosa no es pot entendre des d’un discurs purament ètic o de valors, perquè és absurda si no pressuposa la crida a un tipus concret de relació amb Déu. Les tres renúncies dels vots: pobresa, obediència i castedat, pretenen situar la persona en un àmbit on el sentit de la pròpia vida penja directament de Déu i sense Ell es perd. És una experiència que s’ha de fer sense edulcorants.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 28 d’abril