Sant Francesc, ben present

Entrevista a fra Eduard Rey, provincial dels Caputxins de Catalunya i elegit president de la Unió de Religiosos de Catalunya

24 Abr, 2019
Església de Barcelona

El provincial dels Caputxins de Catalunya, fra Eduard Rey, ha estat elegit president de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC) per als propers quatre anys. Pren el relleu del P. Màxim Muñoz, que n’ha estat president els dos darrers mandats. “Si sabem ser testimonis que Déu és real, la vida religiosa té futur; reduir-se no és el mateix que desaparèixer, i l’Església no és completa sense nosaltres”, afirma fra Eduard.

Com és que sant Francesc continua essent un referent per a cristians i no cristians?

Sant Francesc connecta en profunditat amb algunes inquietuds del nostre món actual. No és casual que el papa Francesc hagi titulat la seva carta sobre ecologia Laudato sì citant sant Francesc, ja que ell és el sant que diu germà i germana a la terra, a l’aigua, al vent i als animals. També és un sant que ens parla del diàleg entre cultures i que se l’associa al desig de pau.

Quin va ser l’impacte testimonial que li va descobrir la vocació franciscana?

La vocació va ser una experiència molt interior, molt meva, que jo vaig sentir molt de Déu. Però és evident que conèixer els frares caputxins de Sarrià va influir. Especialment en veure la seva vida conventual, i no sols en la seva acció pastoral, va ser un factor molt important perquè em decidís per ells. No va ser tant el testimoni d’un frare com el d’una fraternitat.

Quines són les prioritats dels caputxins catalans en el moment present?

Crec que la prioritat principal ha de ser anar a fons en l’experiència de fe i atrevir-nos a parlar de Déu. La vida religiosa no es pot entendre des d’un discurs purament ètic o de valors, perquè és absurda si no pressuposa la crida a un tipus concret de relació amb Déu. Les tres renúncies dels vots: pobresa, obediència i castedat, pretenen situar la persona en un àmbit on el sentit de la pròpia vida penja directament de Déu i sense Ell es perd. És una experiència que s’ha de fer sense edulcorants.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 28 d’abril

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No et dic que perdonis set vegades, sinó setanta vegades set.

(Mt 18,21-19,1)