Santíssim Nom de Maria

Santíssim Nom de Maria

La festa d’avui fou aprovada per primera vegada l’any 1513 pel papa Juli II per a la diòcesi de Cuenca. Més tard, el papa Innocenci XI l’estengué a tota l’Església, en acció de gràcies per la victòria sobre els turcs en el setge de Viena (1683). Innocenci XI assignà la diada el diumenge després del 8 de setembre, i, més endavant, s’establí per al 12 de setembre. Espigolant els textos dels Pares de l’Església, un autor contemporani ha trobat 917 encomis, floretes a la Mare de Déu: consol, delícia, dolçor, esperança, goig, gràcia... Avui recordem el nom d’aquella que va portar al món el Salvador, aquest nom que el poble cristià ha invocat des de sempre amb fe i devoció.

1. Dolcíssim Nom de la Benaurada Mare de Déu. Tal dia com avui es recorda l'inefable amor de la Mare de Déu vers el seu santíssim Fill, i es proposa als fidels la seva figura de Mare del Redemptor per a la seva veneració.
2. Sant Autònom, bisbe i màrtir. A Bitínia (ara Turquia) (~ s. III).
3. Sants Crònides, Leonci i Serapió, màrtirs en temps de l'emperador Maximí. Segons es diu, van ser llançats al mar per confessar a Crist. A Alexandria, Egipte (s. III).
4. Sant Albeu, bisbe, pelegrí i predicador de l'Evangeli a molta gent. A Emly, a la província de Munster, a Hibèrnia (~ 528).
5. Sant Guiu o Guy, primer sagristà a l'església de Nostra Senyora de Laeken, a Bèlgica. Va ser generós amb els pobres i va peregrinar als sants llocs durant set anys. Va morir piadosament havent tornat a la seva terra. A Anderlecht, a Brabant, prop de Brussel·les (~ 1012).
6. Sant Ponç o Ebonci. Venerat per la tradició com a monjo benedictí, va ser ordenat bisbe de Roda d'Isàvena, a Aragó, una seu que posteriorment va traslladar a Barbastre, on va ser cèlebre pel seu esforç pastoral. A Sarrancolin, a la regió de Comenge, al peu dels Pirineus (~ 1104).
7. Beats Apol·linar Franco, de l'orde dels Germans Menors, i Tomàs Zumàrraga, de l'orde dels Predicadors, ambdós preveres i màrtirs juntament amb quatre companys [1]. Tots ells van ser primer empresonats per odi a la seva fe cristiana i després cremats vius. A Omura, Japó (1622).
8. Beat Roger (Pere) Sulpici Cristòfol Faverge, Germà de les Escoles Cristianes i màrtir. Empresonat durant la Revolució Francesa per ser religiós, va prestar una diligent ajuda als companys de captiveri fins que va morir contagiat en el seu servei. Al litoral de Rochefort, França (1794).
9. Sant Francesc Ch'oe Kyong-hwam, màrtir. En qualitat de catequista, no va voler renegar de la seva fe cristiana davant el prefecte i va patir la presó dedicat a la pregària i a la catequesi, fins que va consumar la seva vida amb el martiri. A Seül, Corea (1839).

[1] Els seus noms són: els beats Francesc de Sant Bonaventura i Pere de Santa Clara, religiosos de l’orde dels Germans Menors, Domènec Magoshichi i Mateu de Sant Tomàs Chiwiato, religiosos de l’orde dominicà.