Sant Joan Crisòstom, bisbe i doctor de l'Església

Sant Joan Crisòstom, bisbe i doctor de l'Església

Nascut a Antioquia el 349, fou batejat el 372. s’endinsà en el monaquisme i l’eremitisme. El bisbe Melezi d’Antioquia l’ordenà diaca i prevere. Destacà per l’eloqüència al servei de l’Evangeli. El 397 se l’elegí patriarca de Constantinoble. Malgrat l’oposició i fins la persecució de l’emperadriu Eudòxia, prosseguí el seu servei proclamant brillantment la Paraula de Déu, sistematitzant la litúrgia, recopilant la teologia... Morí el 407 lloant Déu. La seva tomba es venera a Sant Pere del Vaticà. És patró dels predicadors.

1. Memòria de sant Joan, bisbe de Constantinoble i doctor de l'Església, natural d'Antioquia. Ordenat prevere, va arribar a ser anomenat “Crisòstom” per la seva gran eloqüència. Gran pastor i mestre de la fe a la seu constantinopolitana, va patir el desterrament per la facció dels seus enemics. Quan va tornar de l'exili per decret del papa sant Innocenci I, com a conseqüència dels maltractaments rebuts dels seus guardes durant el camí de tornada, va lliurar la seva ànima a Déu a Comana del Pont, el catorze de setembre (407).
2. Sant Julià, prevere, màrtir sota l'emperador Licini. A Ancira, de Galàcia (ara Ankara, a Turquia) (s. IV).
3. Dedicació de les basíliques construïdes piadosament, per voluntat de l'emperador Constantí, sobre el mont Calvari i el Sepulcre del Senyor. A Jerusalem (355).
4. Sant Litori, bisbe, primer constructor d'una església dins dels murs de la ciutat, perquè ja hi havia cristians. A Tours, a la Gàl·lia Celta (ara França) (371).
5. Sant Emilià, venerat com primer bisbe de Valença. A Valença, a la Gàl·lia Celta (després del 374).
6. Sant Marcel·lí, màrtir. Essent un alt funcionari imperial molt relacionat amb els sants Agustí i Jeroni, se'l va acusar de ser partidari de l'usurpador Heracli i, tot i ser innocent, va ser assassinat pels heretges donatistes per defensar la fe catòlica. A Cartago, a l'Àfrica (413).
7. Sant Maurili, bisbe, nascut a Milà i deixeble de sant Martí de Tours, que el va ordenar prevere i el va posar al capdavant del poble de Colonna. Després, elevat a bisbe, va centrar la seva preocupació en desterrar les supersticions dels camperols pagans. A Angers, a la Gàl·lia Celta (ara França) (453).
8. Sant Amat, prevere i abat, cèlebre per la seva austeritat, dejunis i amor a la solitud. Va presidir sàviament el monestir d’Habend, que havia fundat juntament amb sant Romaric. A Sens, de Nèustria (ara França) (~ 629).
9. Sant Veneri, eremita. A l'illa de Tiro Maggiore (ara Palmarola), a les ribes de la badia de la Spezia, a la regió italiana de la Ligúria (s. VII).
10. Trànsit de sant Amat, bisbe de Sion a l'actual Suïssa, mort en el desterrament al qual el va condemnar el rei visigot Teodoric III. A Bruel-sur-la-Lys, a la Gàl·lia dels amibians (~ 690).
11. Beata Maria de Jesús López de Rivas, verge, de l'orde de les Carmelites Descalces. Humil i sofrent tant en l'ànima com en el cos, va viure unida als dolors de la Passió del Senyor. A Toledo (1640).
12. Beat Claudi Dumonet, prevere i màrtir en temps de la Revolució Francesa. Essent professor, va ser reclòs en una vella nau ancorada al mar, li van lligar els peus i les mans amb cadenes i va morir malalt per inanició. Al litoral enfront de Rochefort, a la costa nord de França (1794).
13. Beat Aureli Maria (Benvingut) Villalón Acebrón, Germà de les Escoles Cristianes i màrtir, afusellat en odi a l'Església. A Almeria (1936).