Neix a Antioquia (349), rebent una educació molt acurada en lletres profanes y cristianes. Ordenat de prevere, després d’haver viscut vida monàstica, és elegit patriarca de Constantinoble (397). És un pastor zelós que predica amb valentia contra el luxe i els vicis de la cort imperial (la immoralitat de l’emperadriu Eudòxia), i defensa la justícia social i els drets dels pobres. Gran orador (crisòstom = «boca d’or»), era admirat i estimat pel poble senzill. L’emperador el va fer exiliar dues vegades de la seva seu, morint finalment a l’exili (407).

Quan plou al setembre, la tardor bé entra.