Sant Joan Crisòstom, bisbe i doctor de l’Església

XXIV DIUMENGE DEL TEMPS DE DURANT L’ANY: Sant Joan Crisòstom, bisbe i doctor de l'Església En Joan neix a Antioquia (349) on rep una educació molt acura­da tant en les lletres profanes com en les cris­tianes. Batejat quan té prop de vint anys, s'ordena de prevere i, després d'haver viscut vida monàstica, és elegit patriarca de Constantinoble (397). És un pastor zelós que predica amb valentia contra el luxe i els vicis de la cort imperial (la im­morali­tat de l'emperadriu Eudòxia), defensant la justícia social i els drets dels pobres. Gran orador (li deien crisòstom = “boca d'or”), era admirat i estimat pel poble senzill. L'emperador el va fer exiliar dues vegades de la seva seu, morint finalment a l'exili (407): «Les onades són nombroses i el temporal comença a bramular, però no temem pas de ser submergits: estem drets sobre la roca. Que les onades s'encrespin!, no podran pas engolir la barca de Jesús» (Homilia abans d'exiliar-se). Les seves darreres paraules foren: «Glòria a Déu per tot. Amén».

1. Memòria de sant Joan, bisbe de Constantinoble i doctor de l'Església, natural d'Antioquia. Ordenat prevere, va arribar a ser anomenat “Crisòstom” per la seva gran eloqüència. Gran pastor i mestre de la fe a la seu constantinopolitana, va patir el desterrament per la facció dels seus enemics. Quan va tornar de l'exili per decret del papa sant Innocenci I, com a conseqüència dels maltractaments rebuts dels seus guardes durant el camí de tornada, va lliurar la seva ànima a Déu a Comana del Pont, el catorze de setembre (407).
2. Sant Julià, prevere, màrtir sota l'emperador Licini. A Ancira, de Galàcia (ara Ankara, a Turquia) (s. IV).
3. Dedicació de les basíliques construïdes piadosament, per voluntat de l'emperador Constantí, sobre el mont Calvari i el Sepulcre del Senyor. A Jerusalem (355).
4. Sant Litori, bisbe, primer constructor d'una església dins dels murs de la ciutat, perquè ja hi havia cristians. A Tours, a la Gàl·lia Celta (ara França) (371).
5. Sant Emilià, venerat com primer bisbe de Valença. A Valença, a la Gàl·lia Celta (després del 374).
6. Sant Marcel·lí, màrtir. Essent un alt funcionari imperial molt relacionat amb els sants Agustí i Jeroni, se'l va acusar de ser partidari de l'usurpador Heracli i, tot i ser innocent, va ser assassinat pels heretges donatistes per defensar la fe catòlica. A Cartago, a l'Àfrica (413).
7. Sant Maurili, bisbe, nascut a Milà i deixeble de sant Martí de Tours, que el va ordenar prevere i el va posar al capdavant del poble de Colonna. Després, elevat a bisbe, va centrar la seva preocupació en desterrar les supersticions dels camperols pagans. A Angers, a la Gàl·lia Celta (ara França) (453).
8. Sant Amat, prevere i abat, cèlebre per la seva austeritat, dejunis i amor a la solitud. Va presidir sàviament el monestir d’Habend, que havia fundat juntament amb sant Romaric. A Sens, de Nèustria (ara França) (~ 629).
9. Sant Veneri, eremita. A l'illa de Tiro Maggiore (ara Palmarola), a les ribes de la badia de la Spezia, a la regió italiana de la Ligúria (s. VII).
10. Trànsit de sant Amat, bisbe de Sion a l'actual Suïssa, mort en el desterrament al qual el va condemnar el rei visigot Teodoric III. A Bruel-sur-la-Lys, a la Gàl·lia dels amibians (~ 690).
11. Beata Maria de Jesús López de Rivas, verge, de l'orde de les Carmelites Descalces. Humil i sofrent tant en l'ànima com en el cos, va viure unida als dolors de la Passió del Senyor. A Toledo (1640).
12. Beat Claudi Dumonet, prevere i màrtir en temps de la Revolució Francesa. Essent professor, va ser reclòs en una vella nau ancorada al mar, li van lligar els peus i les mans amb cadenes i va morir malalt per inanició. Al litoral enfront de Rochefort, a la costa nord de França (1794).
13. Beat Aureli Maria (Benvingut) Villalón Acebrón, Germà de les Escoles Cristianes i màrtir, afusellat en odi a l'Església. A Almeria (1936).