Santíssim Nom de Maria
El nom de Maria, aigües envia.Dita popular
Santíssim Nom de Maria
La festa d’avui fou aprovada per primera vegada l’any 1513 pel papa Juli II per a la diòcesi de Cuenca. Més tard, el papa Innocenci XI l’estengué a tota l’Església, en acció de gràcies per la victòria sobre els turcs en el setge de Viena (1683). Innocenci XI assignà la diada el diumenge després del 8 de setembre, i, més endavant, s’establí per al 12 de setembre. Espigolant els textos dels Pares de l’Església, un autor contemporani ha trobat 917 encomis, floretes a la Mare de Déu: consol, delícia, dolçor, esperança, goig, gràcia... Avui recordem el nom d’aquella que va portar al món el Salvador, aquest nom que el poble cristià ha invocat des de sempre amb fe i devoció.
- Dolcíssim Nom de la Benaurada Mare de Déu. Tal dia com avui es recorda l'inefable amor de la Mare de Déu vers el seu santíssim Fill, i es proposa als fidels la seva figura de Mare del Redemptor per a la seva veneració.
- Sant Autònom, bisbe i màrtir. A Bitínia (ara Turquia) (~ s. III).
- Sants Crònides, Leonci i Serapió, màrtirs en temps de l'emperador Maximí. Segons es diu, van ser llançats al mar per confessar a Crist. A Alexandria, Egipte (s. III).
- Sant Albeu, bisbe, pelegrí i predicador de l'Evangeli a molta gent. A Emly, a la província de Munster, a Hibèrnia (~ 528).
- Sant Guiu o Guy, primer sagristà a l'església de Nostra Senyora de Laeken, a Bèlgica. Va ser generós amb els pobres i va peregrinar als sants llocs durant set anys. Va morir piadosament havent tornat a la seva terra. A Anderlecht, a Brabant, prop de Brussel·les (~ 1012).
- Sant Ponç o Ebonci. Venerat per la tradició com a monjo benedictí, va ser ordenat bisbe de Roda d'Isàvena, a Aragó, una seu que posteriorment va traslladar a Barbastre, on va ser cèlebre pel seu esforç pastoral. A Sarrancolin, a la regió de Comenge, al peu dels Pirineus (~ 1104).
- Beats Apol·linar Franco, de l'orde dels Germans Menors, i Tomàs Zumàrraga, de l'orde dels Predicadors, ambdós preveres i màrtirs juntament amb quatre companys [1]. Tots ells van ser primer empresonats per odi a la seva fe cristiana i després cremats vius. A Omura, Japó (1622).
- Beat Roger (Pere) Sulpici Cristòfol Faverge, Germà de les Escoles Cristianes i màrtir. Empresonat durant la Revolució Francesa per ser religiós, va prestar una diligent ajuda als companys de captiveri fins que va morir contagiat en el seu servei. Al litoral de Rochefort, França (1794).
- Sant Francesc Ch'oe Kyong-hwam, màrtir. En qualitat de catequista, no va voler renegar de la seva fe cristiana davant el prefecte i va patir la presó dedicat a la pregària i a la catequesi, fins que va consumar la seva vida amb el martiri. A Seül, Corea (1839).
[1] Els seus noms són: els beats Francesc de Sant Bonaventura i Pere de Santa Clara, religiosos de l’orde dels Germans Menors, Domènec Magoshichi i Mateu de Sant Tomàs Chiwiato, religiosos de l’orde dominicà.
Seguiu-nos
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada!
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular.
Agenda
