Cine espiritual: «Vitoria, 3 de Marzo»

Llega a los cines la matanza que tuvo lugar durante la asamblea de trabajadores en la Iglesia del barrio de Zaramaga, a finales de la dictadura franquista

26 Abr, 2019
Església de Barcelona
Esta semana, el crítico de Cine Espiritual Mn. Peio Sáchez, nos trae una película basada en los hechos sucedidos el 3 de marzo de 1976 en Vitoria. Concretamente, explica la tragedia que tuvo lugar durante una concentración de trabajadores en una iglesia de la localidad vasca, a finales de la dictadura franquista, que terminó con 5 muertos.
La película, Vitoria, 3 de marzo, la dirige el español Victor Cabaco, con una narración documentada y una puesta en escena sencilla pero cargada de realismo.

Sinopsis

El 3 de marzo, tras varios meses de huelga en demanda de unas condiciones dignas de trabajo, las comisiones representativas de trabajadores en las empresas en lucha habían convocado una jornada de paro general en Vitoria. En la iglesia de San Francisco, del barrio obrero de Zaramaga, miles de trabajadores y trabajadoras abarrotaron el templo en asamblea. Mientras tanto, en el exterior había una multitud congregada así como agentes de la Policía armada.
Begoña, una joven de clase media se ve metida en medio de los hechos debido a su relación con uno de los asamblearios. En un conflicto cada vez más entramado, tanto ella como su familia tendrán que elegir de qué lado colocarse. Finalmente, después de la masacre, Begoña, la ciudad, y el conjunto del país, no serán nunca más los mismos.

Para no olvidar

La producción se estrenará este 1 de mayo y, tal como expone el director, el objetivo de este relato audiovisual es procurar que los hechos no se olviden. Como dijo Cabaco, esperan que sea «un granito de arena en la lucha que desde hace más de 40 años lleva a cabo la Asociación de Víctimas del 3 de marzo para que los responsables de aquella matanza cumplan ante la ley».
En todo momento, destaca el realismo de los hechos que tuvieron lugar. Por ello, se recurre a imágenes y diálogos verídicos del momento. El mismo Peio Sánchez, que vivió los hechos con diecisiete años, en medio del movimiento asambleario, destaca la veracidad de toda la narración. Una narración que mezcla la historia de ficción entre un chico y una chica, los cuales, después de vivir los hechos cambiaran para siempre.

Comentario Mn. Peio

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Cuidado con despreciar a uno de estos pequeños.

(Mt 18,1-5.10.12-14)