Cine Espiritual: ‘Van Gogh, a las puertas de la eternidad’

Un biopic que descubre la felicidad y la desgracia del gran maestro pictórico desde su interior

01 Mar, 2019
Església de Barcelona

«Crees que Dios te dio el don de la pintura para llevarte hacia la miseria? … Tal vez Dios me hizo pintor para la gente que aún no ha nacido». Tanto esta pregunta como el razonamiento que la sigue son sólo un fragmento de la última película que se ha hecho sobre Van Goog: Van Gogh, a las puertas de la eternidad. El director de cine Julian Schnabel, lleva una vez más el gran pintor en las carteleras. Esta vez, con el intento de entrar en la mente del artista.

Sinopsis

El pintor holandés postimpresionista, Van Gogh (Willem Dafoe), marcha de Paris para alejarse y desconectar. Será un momento en que conocerá los miembros de la vanguardia. Una época, en la que hará las grandes obras maestras conocidas en todo el mundo hoy en día. El pintor, poco valorado y pobre, será despreciado e incomprendido por los habitantes de la localidad donde reside. Será su hermano y comerciante de arte Theo (Rupert Friend) quien le apoye incondicionalmente. Aunque no conseguirá vender ni una sola de las pinturas del artista.

Un biopic desde lo subjetivo

Tal como afirma el crítico de cine espiritual, Mn. Peio, la película no se desarrolla como un biopic normal y corriente, sino que va más allá del estilo del género. Así, el director nos muestra una vertiente más propia del artista, desde el sufrimiento que vivió pero también la felicidad de su don. En este sentido, la cámara «busca la experiencia subjetiva de Van Gogh», explica el crítico. Además, «la trama abre también el misterio del trascendente, a través de la naturaleza que llega al hombre», añade.

Comentari de Mn. Sánchez

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No he venido a traer paz, sino división.

(Lc 12,49-53)