25 años de la Fundación Acollida i Esperança

Su director, Mijail Acosta, hace balance de un cuarto de siglo en la acogida a personas seropositivas que sufren exclusión social

28 Feb, 2019

La Fundación Acollida i Esperança hace 25 años. Un cuarto de siglo acompañando, acogiendo y sobre todo, dando esperanza a las personas con exclusión social. Una entidad que nació “con el objetivo de acoger las personas con VIH/Sida que vivían en la calle” según nos explica el director de la Fundación, Mijail Acosta. Un cumpleaños que llevará a todos los integrantes, voluntarios y trabajadores de los diferentes centros a reunirse este jueves 28 de febrero, en un acto institucional que conmemorará todo el trabajo hecho.

25 años y unos objetivos firmes, que se han ido moldeando según la época. Por lo tanto, unos objetivos que nacieron para acoger las personas con VIH se han convertido en una acogida a todos los ámbitos de exclusión social. El primero de ellos es la atención básica a estas personas vulnerables. En segundo lugar, el acompañamiento socioeducativo. Por último, el objetivo por el cual nacieron: la Atención especializada en la realidad de la dolencia del VIH/sida.

Qué es la Fundación Acollida i Esperança

Es una entidad sin ánimo de lucro dedicada a crear espacios de acogida y atender personas que sufren exclusión social, especialmente personas afectadas por el VIH/sida sin recursos económicos, personales ni apoyo familiar. Estas personas provienen de situaciones marginales y conforman un grupo muy diverso pero con un rasgo común: su situación de pobreza y aislamiento social. La entidad hace frente al grave problema de la carencia de espacios de acogida para este sector de la población.

Los datos de un cuarto de siglo

El piso de inserción Itaca, desde el 1990, ha atendido a 336 personas en más de 52.000 atenciones residenciales. El centro de acogida Can Banús en Badalona, funciona desde 1996. Allá se han atendido a 898 personas en más de 169.000 atenciones. Después, el 1998, llegó el servicio Odontológico para pacientes sociales que ha atendido a 5.383 personas. El Centro Especial de Trabajo Mansol, también en Badalona puerta abierto desde 1999 con 748 personas contratadas y 260 venidas otras empresas. En la Bisbal d’Empordà también se abrió el 2003 un centro de acogida franciscano que ha atendido a 623 personas.

25 años de historia

Desde 1983, la Obra Social Santa Lluïsa de Marillac de las Hijas de la Caridad ofrecía en el barrio de la Barceloneta un servicio de acogida y de integración social. Un servicio dirigido a personas sin recursos que vivían en la calle. El 1990 abrió el piso de acogida Itaca para enfermos de VIH/sida en fase terminal. Es en aquel momento que se crea la Fundación Acollida i Esperança. El aumento de enfermos y la carencia de plazas residenciales impulsan la Fundación a dar un paso adelante. El 1996 se inaugura el primer centro de acogida en Badalona, Can Banús. Los servicios de la Fundación se fueron profesionalizando y adecuando a las necesidades de los usuarios y del sector. Ahora es una fundación de referencia en la acogida y la atención a personas seropositivas que sufren exclusión social.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No he venido a traer paz, sino división.

(Lc 12,49-53)