Cinema Espiritual: ‘Van Gogh, a las puertas de la eternidad’

«Creus que Déu et va donar el do de la pintura per portar-te cap a la misèria?… Potser Déu em va fer pintor per a la gent que encara no ha nascut». Tant aquesta pregunta com el raonament que la segueix són només un fragment de la darrera pel·lícula que s’ha fet sobre Van Goog: Van Gogh, a las puertas de la eternidad. El director de cinema Julian Schnabel, porta un cop més el gran pintor a les cartelleres. Aquesta vegada, amb l’intent d’entrar dins la ment de l’artista.

Sinopsis

El pintor holandès postimpressionista, Van Gogh (Willem Dafoe), marxa de Paris per allunyar-se i desconnectar. Serà un moment en què coneixerà els membres de l’avantguarda. Una època, en què farà les grans obres mestres conegudes a tot el món avui en dia. El pintor, poc valorat i pobre, serà menystingut i incomprès pels habitants de la localitat on resideix. Serà el seu germà i comerciant d’art Theo (Rupert Friend) qui li doni suport incondicionalment. Tot i així, no aconsegueix vendre ni una sola de les pintures de l’artista.

Un biopic des del subjectiu

Tal com afirma el crític de cinema espiritual, Mn. Peio, la pel·lícula no es desenvolupa com un biopic normal i corrent, sinó que va més enllà de l’estil del gènere. Així, el director ens mostra una vessant més pròpia de l’artista, des del patiment que va viure però també la felicitat del seu do. En aquest sentit, la càmera «busca l’experiència subjectiva de Van Gogh«, explica el crític. A més a més, «la trama obre també el misteri del transcendent, a través de la natura que arriba a l’home», afegeix.

Comentari de Mn. Sánchez