Cine espiritual: «Nos vemos allá arriba»

Una adaptación cinematográfica de la novela homónima de Pierre Lemaitre, ganadora del prestigioso Premio Goncourt

29 Jun, 2018
Montse Punsoda

El cine espiritual de esta semana presenta el estreno de Nos vemos allá arriba, del director francés Albert Dupontel (Les premiers las derniers). Se trata de la adaptación cinematográfica de la novela homónima de Pierre Lemaitre, ganadora del prestigioso Premio Goncourt. Un libro «extremadamente inspirador», según Dupontel, que lo define como un «panfleto contra la época actual disfrazado de una forma elegante».

Sinopsis

La trama, que se mueve entre el drama y la comedia. Se ubica en la Primera Guerra Mundial, durante el 1919. Relata como dos supervivientes de las trincheras, un magnífico ilustrador y el otro, un modesto contable, montan una estafa sobre los monumentos a los muertos de la guerra. En la Francia de los años veinte, el proyecto se convierte en algo tan peligroso como espectacular.

El sin sentido de la guerra

El crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez destaca de la película la amistad de los dos actores protagonistas. Dos personajes que preparan una venganza contra una Francia. Un país que «resalta los muertos en la guerra pero se olvida de los supervivientes». Se describe una sociedad que «desprecia aquellos soldados que no murieron durante la guerra», expone el crítico de cine.

Según Mn. Peio la película muestra «hasta qué punto la guerra no tiene sentido». Una reflexión que llega a los personajes que protagonizan la trama, desde los cuales se crea una crítica social. De hecho, a pesar de ubicarse en la Gran Guerra, el director Dupontel, quien también aparece entre los papeles protagonistas, cuando leyó el libro ver como todos los personajes eran «de una modernidad desconcertante». En medio la trama aparece «una pequeña minoría codiciosa y avariciosa que domina el mundo», que según el director podrían ser las «multinacionales actuales».

Comentario de Mn. Peio

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

A quien me sirva, el Padre lo honrará.

(Jn 12,24-26)