Cine espiritual: «Nos vemos allá arriba»

Una adaptación cinematográfica de la novela homónima de Pierre Lemaitre, ganadora del prestigioso Premio Goncourt

29 Jun, 2018
Montse Punsoda

El cine espiritual de esta semana presenta el estreno de Nos vemos allá arriba, del director francés Albert Dupontel (Les premiers las derniers). Se trata de la adaptación cinematográfica de la novela homónima de Pierre Lemaitre, ganadora del prestigioso Premio Goncourt. Un libro «extremadamente inspirador», según Dupontel, que lo define como un «panfleto contra la época actual disfrazado de una forma elegante».

Sinopsis

La trama, que se mueve entre el drama y la comedia. Se ubica en la Primera Guerra Mundial, durante el 1919. Relata como dos supervivientes de las trincheras, un magnífico ilustrador y el otro, un modesto contable, montan una estafa sobre los monumentos a los muertos de la guerra. En la Francia de los años veinte, el proyecto se convierte en algo tan peligroso como espectacular.

El sin sentido de la guerra

El crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez destaca de la película la amistad de los dos actores protagonistas. Dos personajes que preparan una venganza contra una Francia. Un país que «resalta los muertos en la guerra pero se olvida de los supervivientes». Se describe una sociedad que «desprecia aquellos soldados que no murieron durante la guerra», expone el crítico de cine.

Según Mn. Peio la película muestra «hasta qué punto la guerra no tiene sentido». Una reflexión que llega a los personajes que protagonizan la trama, desde los cuales se crea una crítica social. De hecho, a pesar de ubicarse en la Gran Guerra, el director Dupontel, quien también aparece entre los papeles protagonistas, cuando leyó el libro ver como todos los personajes eran «de una modernidad desconcertante». En medio la trama aparece «una pequeña minoría codiciosa y avariciosa que domina el mundo», que según el director podrían ser las «multinacionales actuales».

Comentario de Mn. Peio

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)