Cinema espiritual: «Ens veiem allà dalt»

Una adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de Pierre Lemaitre, guanyadora del prestigiós Premi Goncourt

29 Juny, 2018
Església de Barcelona

El cinema espiritual d’aquesta setmana presenta l’estrena de Ens veiem allà dalt del director francès Albert Dupontel (Les premiers les derniers). Es tracta de l’adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de Pierre Lemaitre, guanyadora del prestigiós Premi Goncourt. Un llibre «extremadament inspirador», segons Dupontel, el qual el defineix com un «pamflet contra l’època actual disfressat d’una forma elegant».

Sinopsis

La trama, que es mou entre el drama i la comèdia, s’ubica en la Primera Guerra Mundial, durant el 1919. Relata com supervivents de les trinxeres, un magnífic il·lustrador i l’altre, un modest comptable, munten una estafa sobre els monuments als morts de la guerra. A la França dels anys vint, el projecte es converteix en una cosa tant perillós com espectacular.

El sense sentit de la guerra

El crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez destaca de la pel·lícula l’amistat dels dos actors protagonistes. Dos personatges que preparen una venjança contra una França que «ressalta els morts a la guerra però s’oblida dels supervivents». Es descriu una societat que «menysprea aquells soldats que no van morir durant la guerra», exposa el crític de cinema.

Segons Mn. Peio la pel·lícula mostra «fins a quin punt la guerra no té sentit». Una reflexió que arriba als personatges que protagonitzen la trama, des dels quals es crea una crítica social. De fet, tot i ubicar-se en la Gran Guerra, el director Dupontel, qui també apareix entre els papers protagonistes, quan va llegir el llibre va veure-hi com tots els personatges eren «d’una modernitat desconcertant». Enmig la trama apareix «una petita minoria cobdiciosa i avariciosa que domina el món», que segons el director podrien ser les «multinacionals actuals».

Comentari Mn. Peio

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)