Cinema espiritual: «Ens veiem allà dalt»

El cinema espiritual d’aquesta setmana presenta l’estrena de Ens veiem allà dalt del director francès Albert Dupontel (Les premiers les derniers). Es tracta de l’adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de Pierre Lemaitre, guanyadora del prestigiós Premi Goncourt. Un llibre «extremadament inspirador», segons Dupontel, el qual el defineix com un «pamflet contra l’època actual disfressat d’una forma elegant».

Sinopsis

La trama, que es mou entre el drama i la comèdia, s’ubica en la Primera Guerra Mundial, durant el 1919. Relata com supervivents de les trinxeres, un magnífic il·lustrador i l’altre, un modest comptable, munten una estafa sobre els monuments als morts de la guerra. A la França dels anys vint, el projecte es converteix en una cosa tant perillós com espectacular.

El sense sentit de la guerra

El crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez destaca de la pel·lícula l’amistat dels dos actors protagonistes. Dos personatges que preparen una venjança contra una França que «ressalta els morts a la guerra però s’oblida dels supervivents». Es descriu una societat que «menysprea aquells soldats que no van morir durant la guerra», exposa el crític de cinema.

Segons Mn. Peio la pel·lícula mostra «fins a quin punt la guerra no té sentit». Una reflexió que arriba als personatges que protagonitzen la trama, des dels quals es crea una crítica social. De fet, tot i ubicar-se en la Gran Guerra, el director Dupontel, qui també apareix entre els papers protagonistes, quan va llegir el llibre va veure-hi com tots els personatges eren «d’una modernitat desconcertant». Enmig la trama apareix «una petita minoria cobdiciosa i avariciosa que domina el món», que segons el director podrien ser les «multinacionals actuals».

Comentari Mn. Peio