‘Morir d’esperança’, Sant’Egidio amb els refugiats

En una basílica atapeïda d’homes i dones de molts països del món, molts d’ells refugiats, al costat d’aquells que els han salvat i acollit, han ressonat els noms d’aquells que, al contrari, no van aconseguir travessar el mar. “Yasmine, Khaled, Christian, Blondine… ” no van arribar. El Mediterrani ha estat un lloc de pau i diàleg en molts moments de la història, però a ells els ha robat la vida.

«Morir d’esperança», és la vetlla de pregària que organitza cada any la Comunitat de Sant’Egidio a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona; juntament amb moltes associacions que treballen cada dia per donar un futur a aquells que arriben al nostre continent; Fundació Bayt-al-Thaqafa, Justícia i Pau, Caritas Diocesana, Federación Filipina Kalipi, Fundació Migra Studium, delegació de Pastoral Social. Aquesta pregària que partint de la Basílica de Santa Maria in Trastevere a Roma es fa en diverses ciutats d’Europa ha recordat les més de 36.000 víctimes dels viatges per mar cap a Europa des del 1998 fins avui. Ha estat una celebració emocionant i molt concorreguda.

Tragèdies al mar

Entre els immigrants, que actualment ja estan en un avançat procés d’integració; n’hi havia molts que havien arribat feia pocs dies en pasteres i també altres que havien estat acollits per Sant’Egidio. Gabriel, un jove camerunès de 18 anys; va travessar el desert fins arribar a Tànger des d’on va travessar l’estret de Gibraltar amb una pastera. Va recordar algun dels seus companys; que van morir en la travessia i afegia “és la primera vegada des que he arribat a Europa que m’he sentit veritablement igual amb tothom: una veritable família humana”.

Passy, un camerunès que va perdre el seu millor amic en la travessia pel mar, deia: “aquesta pregària m’ha tocat”. Les tragèdies al mar sembla que no s’aturen. L’any 2017 hi va haver 3.129 víctimes, amb una mitjana de gairebé 10 morts al dia, mentre que des del gener fins avui, tot i que han disminuït els desembarcaments, han mort 800 persones, sense comptar aquelles que han perdut la vida al desert o a les fronteres que separen els països europeus.

Tots som un ‘nosaltres’

En la seva homilia, mossèn Armand Puig, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, recordant la paràbola del judici final s’ha demanat; “Es possible viure al marge dels altre? Som aquí perquè som un “nosaltres”, la pregària d’un poble que fa memòria i que coneix la llengua de l’estimació”. I ha afirmat  que “és humà qui descobreix la humanitat de l’altre”. La memòria dels que han mort en la Mediterrània rescata les persones de l’oblit. En l’homilia també s’han recordat els “corredors humanitaris”; que per Armand Puig son veritables “autopistes de l’esperança”; perquè de manera legal i segura permeten que les persones refugiades arribin al nostre continent.

Durant la vetlla es van pronunciar en veu alta alguns dels noms de les persones que han mort al mar durant l’últim any. Alhora, es van encendre espelmes per recordar-les i la basílica es va omplir de cants. Alguns van ser companys de viatge dels que van ser recordats.

«Morir d’esperança» vol ajudar que no s’oblidin l’esperança i el patiment dels que busquen protecció a Europa; que no ens resignem ni ens acostumem a les tragèdies; i a treballar per un món més humà i més just. Moltes associacions, davant del debat sobre immigració que s’ha obert aquests dies, demanen que es continuïn salvant; acollint i integrant aquells que fugen de la guerra, i també que es tornin a obrir vies legals; ja que només així les nostres societats poden ser més inclusives i, per tant, més segures.

Font: Comunitat de Sant’Egidio