Después de treinta años la adaptación cinematográfica de la novela de Isaac Dinessen regresa a los cines para deleitar a los espectadores
18 Ene, 2019
Església de Barcelona
Uno de los grandes clásicos del cine espiritual, llega por segunda vez a la gran pantalla remasterizada. Tras treinta años de su estreno, El festin de Babette vuelve a deleitar a los espectadores con esta historia donde la gastronomía toma un doble sentido. Se trata de la adaptación de la novela de Isak Dinesen (Karen Blixen), que Gabriel Axel dirigió en 1987 y por la que recibió el Oscar a la mejor película extranjera.
Sinopsis
La historia tiene lugar en pleno siglo XIX cuando, en una aldea de Dinamarca, llega la Babette que huye de París. La población vive dominada por el puritanismo y firme a la religión, que se sitúa en el centro de la vida. Esta situación domina la moral de la población, sometida a todo tipo de restricciones. La Babette, que se aloja en la casa de dos hermanas solteras y acomodadas en una vida muy austera, dará un giro a la comunidad. De hecho, con el dinero de un número de lotería premiado organizará un gran banquete al estilo francés. Aunque en un principio habrá reticencias entre el vecindario, poco a poco, estos se verán atraídos por pecaminosa gastronomía que la protagonista les servirá.
Oda a la gastronomía
Cuando se estrenó por primera vez, la crítica saltó con alabanzas. Un «gozo en todos los sentidos» y una «obra maestra» son algunas de las calificaciones que recibió. Así, llegó a la gala de los Oscar, donde fue premiada. Hoy en día, sigue siendo una atracción para todos los espectadores, sobre todo aquellos amantes de la buena cocina. Es así que, cuando sirven la comida durante la velada, el mismo espectador parece poder probar cada uno de los platos.
Respecto al cine espiritual, el crítico Mn. Peio Sánchez, destaca la lectura de la «gracia» que lleva la Babette entre la población. En este sentido, destaca «el poder de la transformación de la abundancia que cambia el corazón a toda la población». Según explica, «a través de este festín encontramos un sentido ligado a la actualidad y un valor que hay que recordar».
El pasado 16 de octubre de 2026 tuvo lugar la primera de las tres sesiones de formación del curso «Catequistas: descubrir, crecer, acompañar», una propuesta del Secretariado Diocesano de Catequesis dirigida a…
Este martes, el Instituto Superior de Ciencias Religiosas de Barcelona (ISCREB) ha dado el pistoletazo de salida a su curso académico 2026-27. A las 19:00 h, el Aula Magna del Seminario Conciliar…
El sábado 17 de octubre se celebró en Solsona el 14.º Congreso de Hospitalidades de Nuestra Señora de Lourdes con sede en Cataluña. Desde primera hora de la mañana fueron llegando al…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...