Cinema espiritual: ‘El festín de Babette’

Un dels grans clàssics del cinema espiritual, arriba per segon cop a la gran pantalla remasteritzada. Després de trenta anys de la seva estrena, El festin de Babette torna a delectar els espectadors amb aquesta història on la gastronomia pren un doble sentit. Es tracta de l’adaptació de la novel·la d’Isak Dinesen (Karen Blixen), que Gabriel Àxel va dirigir el 1987 i per la qual va rebre l’Òscar a la millor pel·lícula estrangera.

Sinopsis

La història té lloc en ple segle XIX quan, en un llogarret de Dinamarca, arriba la Babette que fuig de París. La població viu dominada pel puritanisme i ferma a la religió, que se situa en el centre de la vida. Aquesta situació domina la moral de la població, sotmesa a tot tipus de restriccions. La Babette, que s’allotja a la casa de dues germanes solteres i acomodades en una vida molt austera donarà un gir a la comunitat. De fet, amb els diners d’un número de loteria premiat organitzarà un gran banquet a l’estil francès. Tot i que en un principi hi haurà reticències entre el veïnat, a poc a poc, aquests es veuran atrets per pecaminosa gastronomia que la protagonista els servirà.

Oda a la gastronomia

Quan es va estrenar per primer cop, la crítica va saltar amb lloances. Un «goig en tots els sentits» i una «obra mestra» són algunes de les qualificacions que va rebre. Així, va arribar a la gala dels Òscars, on va ser premiada. Avui dia, encara continua sent una atracció per a tots els espectadors, sobretot aquells amants de la bona cuina. És així que, quan serveixen el menjar durant la vetllada, el mateix espectador sembla poder tastar cada un dels plats.

Respecte al cinema espiritual, el crític Mn. Peio Sánchez, destaca la lectura de la «gràcia» que porta la Babette entre la població. En aquest sentit, destaca «el poder de la transformació de l’abundància que canvia el cor a tota la població». Segons explica, «a través d’aquest festí trobem un sentit lligat a l’actualitat i un valor que cal recordar».

Comentari Mn. Peio