Cine espiritual: «Ayla, la hija de la guerra»

Este 24 de mayo se estrena una película basada en hechos reales que lleva la ternura en medio la guerra de Corea

24 May, 2019
Església de Barcelona

 

Esta semana llega a los cines una película turca basada en hechos reales: Ayla la hija de la Guerra. Presentada en la gala de los Oscar por el director de cine, Can Ulkay cuenta la historia de una amistad entre un soldado y una niña, que tuvo lugar en medio guerra de Corea (1950).

Sinopsis

En medio la guerra de Corea, al final de una batalla, un grupo de soldados se encuentran con una niña abandonada. La pequeña, medio congelada por el frío, es acogida por el escuadrón, donde se encuentra el Süleyman. Conmovido por la inocencia de la niña el general se hará cargo y cuidará en todo momento de la pequeña Ayla. Aunque no puedan comunicarse, entre los dos se creará un vínculo inseparable, que cuando la guerra termine, deberá separarse.

«Directa al corazón»

La crítica cinematográfica ha felicitado al director turco, que según explican, «dirige con buen pulso una historia que llega directa al corazón, y que sabe combinar las secuencias bélicas con los momentos dramáticos«. Algunos, como el Hollywood Reporter, señalan el estilo de la producción con esencias del cine de los años 50. De esta manera, el espectador se traslada a la época en que tuvo lugar esta historia.

Por otra parte, se trata de un film documentado y contrastado, ya que, no sólo se centra en una historia real, sino que está inspirada también en un documental de 2010 titulado Ayla, My Korean Daughter (Kore Ayla), producido por el canal coreano MBC.

En relación al sentido espiritual de la historia, hay que destacar esta relación que se forja entre un soldado, hombre de guerra y una niña, la inocencia. Una fusión que muestra como en el ser humano a pesar de las circunstancias bélicas de alrededor, siempre hay una chispa de humanidad.

Comentario de Mn. Peio Sánchez

Te interesará…

Síguenos

Facebook

2 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Escogió de entre ellos a doce, a los que también nombró apóstoles.

(Lc 6,12-19)