Cine espiritual: «Ayla, la hija de la guerra»

Este 24 de mayo se estrena una película basada en hechos reales que lleva la ternura en medio la guerra de Corea

24 May, 2019
Església de Barcelona

 

Esta semana llega a los cines una película turca basada en hechos reales: Ayla la hija de la Guerra. Presentada en la gala de los Oscar por el director de cine, Can Ulkay cuenta la historia de una amistad entre un soldado y una niña, que tuvo lugar en medio guerra de Corea (1950).

Sinopsis

En medio la guerra de Corea, al final de una batalla, un grupo de soldados se encuentran con una niña abandonada. La pequeña, medio congelada por el frío, es acogida por el escuadrón, donde se encuentra el Süleyman. Conmovido por la inocencia de la niña el general se hará cargo y cuidará en todo momento de la pequeña Ayla. Aunque no puedan comunicarse, entre los dos se creará un vínculo inseparable, que cuando la guerra termine, deberá separarse.

«Directa al corazón»

La crítica cinematográfica ha felicitado al director turco, que según explican, «dirige con buen pulso una historia que llega directa al corazón, y que sabe combinar las secuencias bélicas con los momentos dramáticos«. Algunos, como el Hollywood Reporter, señalan el estilo de la producción con esencias del cine de los años 50. De esta manera, el espectador se traslada a la época en que tuvo lugar esta historia.

Por otra parte, se trata de un film documentado y contrastado, ya que, no sólo se centra en una historia real, sino que está inspirada también en un documental de 2010 titulado Ayla, My Korean Daughter (Kore Ayla), producido por el canal coreano MBC.

En relación al sentido espiritual de la historia, hay que destacar esta relación que se forja entre un soldado, hombre de guerra y una niña, la inocencia. Una fusión que muestra como en el ser humano a pesar de las circunstancias bélicas de alrededor, siempre hay una chispa de humanidad.

Comentario de Mn. Peio Sánchez

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No te digo que perdones hasta siete veces, sino hasta setena veces siete.

(Mt 18,21-19,1)