Cinema espiritual: «Ayla, la hija de la guerra»

Aquest 24 de maig s'estrena una pel·lícula basada en fets reals que porta la tendresa enmig la guerra de Corea

24 Maig, 2019
Església de Barcelona

 

Aquesta setmana arriba als cinemes una pel·lícula turca basada en fets reals: Ayla la hija de la Guerra. Presentada a la gala dels Òscar pel director de cinema, Can Ulkay explica la història d’una amistat entre un soldat i una nena, que va tenir lloc enmig guerra de Corea (1950).

Sinopsis

Enmig la Guerra de Corea, al final d’una batalla, un grup de soldats es troben amb una nena abandonada. La petita, mig congelada pel fred, és acollida per l’esquadró, on s’hi troba el Süleyman. Commogut per la innocència de la nena el general se’n fara càrrec i tindrà cura en tot moment de la menuda Ayla. Tot i no poder comunicar-se, entre els dos es crearà un vincle inseparable, que quan la guerra acabi,  s’haurà de separar.

«Directa al cor»

La crítica cinematogràfica ha felicitat al director turc, que segons expliquen “dirigeix amb bon pols una història que arriba directa al cor, i que sap combinar les seqüències bèl·liques amb els moments dramàtics”. Alguns, com el Hollywood Reporter, senyalen l’estil de la producció amb essències del cinema dels anys 50. D’aquesta manera, l’espectador es trasllada a l’època en què va tenir lloc aquesta història.

D’altra banda, es tracta d’un film documentat i contrastat, ja que, no només se centra en una història real, sinó que està inspirada també en un documental del 2010 titulat Ayla, My Korean Daughter (Kore Ayla), produit pel canal coreà MBC.

Quan al sentit espiritual de la història, cal destacar aquesta relació que es forja entre un soldat, home de guerra i una nena, la innocència. Una fusió que mostra com en l’ésser humà tot i les circumstàncies bèl·liques del voltant, sempre hi ha una espurna d’humanitat.

Comentari Mn. Peio Sánchez

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

46 minutes ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)