Cinema espiritual: «Ayla, la hija de la guerra»

Aquest 24 de maig s'estrena una pel·lícula basada en fets reals que porta la tendresa enmig la guerra de Corea

24 Maig, 2019
Església de Barcelona

 

Aquesta setmana arriba als cinemes una pel·lícula turca basada en fets reals: Ayla la hija de la Guerra. Presentada a la gala dels Òscar pel director de cinema, Can Ulkay explica la història d’una amistat entre un soldat i una nena, que va tenir lloc enmig guerra de Corea (1950).

Sinopsis

Enmig la Guerra de Corea, al final d’una batalla, un grup de soldats es troben amb una nena abandonada. La petita, mig congelada pel fred, és acollida per l’esquadró, on s’hi troba el Süleyman. Commogut per la innocència de la nena el general se’n fara càrrec i tindrà cura en tot moment de la menuda Ayla. Tot i no poder comunicar-se, entre els dos es crearà un vincle inseparable, que quan la guerra acabi,  s’haurà de separar.

«Directa al cor»

La crítica cinematogràfica ha felicitat al director turc, que segons expliquen “dirigeix amb bon pols una història que arriba directa al cor, i que sap combinar les seqüències bèl·liques amb els moments dramàtics”. Alguns, com el Hollywood Reporter, senyalen l’estil de la producció amb essències del cinema dels anys 50. D’aquesta manera, l’espectador es trasllada a l’època en què va tenir lloc aquesta història.

D’altra banda, es tracta d’un film documentat i contrastat, ja que, no només se centra en una història real, sinó que està inspirada també en un documental del 2010 titulat Ayla, My Korean Daughter (Kore Ayla), produit pel canal coreà MBC.

Quan al sentit espiritual de la història, cal destacar aquesta relació que es forja entre un soldat, home de guerra i una nena, la innocència. Una fusió que mostra com en l’ésser humà tot i les circumstàncies bèl·liques del voltant, sempre hi ha una espurna d’humanitat.

Comentari Mn. Peio Sánchez

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Ai dels qui fan caure en pecat un d’aquests petits.

(Mt 18,1-5.10.12-14)