Roses per Santa Rita

La Parròquia de Sant Agustí del Raval es tenyeix de vermell per celebrar la festivitat de la patrona dels impossibles amb el bisbe Antoni Vadell

Un any més, el 22 de maig, la parròquia de Sant Agustí-Raval s’ha tenyit de vermell. La característica olor a rosa ha inundat la parròquia on, rosa en mà, tots els devots feien cua per demanar peticions i miracles a Santa Rita, patrona dels impossibles. Durant tota la jornada, els sacerdots han recorregut el temple espargint aigua beneïda a totes les roses prèviament comprades a les parades de la plaça de Sant Agustí.

L’amor de Santa Rita

«Et convido a preguntar-te per què has vingut, què et porta aquí?». Així començava el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell l’homilia per Santa Rita. “La santa dels impossibles tenia el desig de consagrar-se al Senyor – explicava el bisbe – però els seus pares la van casar amb un noi, cosa que no era la seva voluntat”.

“Moltes vegades els nostres ideals cauen, vivim des de la frustració. Santa Rita, tot i tenir una vida complicada no va caure en aquest recel” explicava Mons. Vadell. “Us convido a preguntar-vos «com és possible?», la resposta és l’amor”. Finalment, el bisbe va demanar: “Surt de l’Església, transforma’t per l’amor de Déu i amb el desig de viure en el seu amor”.

Festa tradicional

El barri del Raval de Barcelona és l’escenari d’aquesta història. La tradició comença al convent de Sant Agustí Vell el 1750. El barri barceloní segueix essent un centre de peregrinació religiosa. Cada 22 de maig el temple es desborda per milers de devots de Santa Rita per, així, venerar la relíquia de la santa.

La majoria se’n duen les roses per mantenir-les fins a l’any vinent. Les guarden una vegada seques amb unes monedes. Quan arriba l’any següent, donen aquells diners als pobres i reposen les roses i els cèntims, una acció que asseguren, protegeix per tot l’any.

Els orígens de Santa Rita

Margarita Lotti – Roccaporena, 1381 – Cascia, 22 de maig de 1457. Filla única que ja de petita volia ingressar en un convent. Malgrat això, els seus pares l’obliguen a casar-se ben jove amb Paolo di Fernando di Mancini. Era un home violent i cruel que maltractava i humiliava a Santa Rita. Van tenir dos fills Jacopo i Paolo. Margarita Lotti va pregar a Déu perquè els tres familiars canviessin d’actitud, cosa que va donar fruit. Desgraciadament al cap de poc temps el seu marit va morir en una baralla i els dos fills a causa de la pesta. Un cop sola va voler complir el seu desig de tota la vida, entrar en un convent.

Rita va demanar l’admissió al convent agustinià de Santa Maria Magdalena de Cascia, però no la van acceptar, ja que el convent només admetia dones verges. La seva insistència va donar els seus fruits i va ser admesa.

Patrona dels impossibles

Santa Rita és la patrona dels impossibles. El seu símbol? La rosa. Una dona malalta, en ple hivern nevat, quan tenia setanta-cinc anys va demanar una rosa del jardí de casa seva. Tot i ser un hivern blanc, el roser d’aquell jardí estava florit amb una rosa. La rosa va ser portada a la malalta i va aguantar fins que aquesta va morir. Aquesta rosa és el símbol de l’amor de Crist i de la capacitat de la santa per a aconseguir coses impossibles.

«Santa Rita, lo que se da no se quita»

D’on prové l’origen d’aquesta dita? Tot prové de la mateixa santa. Una donzella poc agraciada va demanar un miracle a la patrona dels impossibles. Volia trobar un home que es casés amb ella i l’estimés. La santa li va concedir aquest desig però l’home va trencar el compromís amb la donzella. Ella va anar a recriminar-li aquest fet a la santa tot dient: «¡Santa Rita, Santa Rita, lo que se da no se quita!».