El reportatge de cristians perseguits exposa la greu situació de la llibertat religiosa al món
22 Maig, 2019
Església de Barcelona
Aquesta setmana, l’article sobre Cristians al món de Rome Reports ens explica la tràgica persecució que es pateix des de l’Àfrica fins a l’Àsia. Així, aquest 2019 és ja un dels anys més sagnants per als cristians. Pràcticament cada setmana són víctimes d’un atac en algun punt del planeta. Per exemple, a Burkina Faso fa uns dies un grup gihadista va assaltar una parròquia matant 6 persones. Uns dies més tard, 4 cristians van ser assassinats durant una processó.
A Níger el missioner italià Pierluigi Maccalli està pres per un grup islamista des de fa 8 mesos. La situació no és molt millor a Nigèria on a la violència de Boko Haram se suma la dels pastors Fulani. A l’Orient Mitjà malgrat la derrota militar de l’Estat Islàmic, la ideologia gihadista persisteix en àmplies zones de Síria i l’Iraq. I a Sri Lanka se segueix intentant recuperar la normalitat després dels terribles atemptats de Pasqua.
Analitzant la situació
A Roma va tenir lloc una trobada per reflexionar sobre aquest tràgic escenari. Així, professionals especialitzats en el tema es van trobar per reflexionar sobre la llibertat religiosa, com una de les llibertats més vulnerades a tot el món.
Entre els assistents, l’expert en minories del Departament d’Estat del govern dels Estats Units d’Amèrica, Knox Thames, va explicar que “la persecució religiosa no coneix fronteres i no respecta cap credo”. De fet, segons explica Thames, “afecta tot el món” i “ som testimonis d’un augment de la persecució a tot el món”. Tot i així, “la bona notícia és que cada vegada hi ha més governs i institucions civils que estan intentant respondre a aquest desafiament», destacava l’expert.
D’altra banda, de la Congregació Nostra Senyora de Sió, Claire Jardine, va assegurar que “hi ha un menyspreu general per la religió en el món d’avui”. “La religiosa és una de les llibertats menys considerades i sembla que menys importants. Per això, la persecució és comú a totes les religions», afegia la religiosa.
Antisemitisme present
Sor Clare Jardine parlava també com experta, ja que pertany a la Congregació de Nostra Senyora de Sió, un orde religiós especialitzat en el diàleg amb el poble jueu. Aquest també adverteix que “l’antisemitisme segueix molt present”.
«Molts jueus ara tenen por d’usar la seva vestimenta religiosa, la kipà en el cas dels homes. També temen col·locar la mezuzà a les portes, que és una tradició jueva, és aquesta petita fusta que conté alguns versets de les Escriptures. Hi ha por de fer aquestes coses, de mostrar la pròpia identitat a causa de la persecució, afegia».
Arrels comunes
Precisament, el repunt de l’antisemitisme en molts països és una de les tendències que preocupen especialment el papa Francesc. El Sant Pare ha recordat en moltes ocasions que “un cristià no pot ser antisemita perquè les arrels són comuns”.
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...