Cinema espiritual: «Ayla, la hija de la guerra»

Aquesta setmana arriba als cinemes una pel·lícula turca basada en fets reals: Ayla la hija de la Guerra. Presentada a la gala dels Òscar pel director de cinema, Can Ulkay explica la història d’una amistat entre un soldat i una nena, que va tenir lloc enmig guerra de Corea (1950).

Sinopsis

Enmig la Guerra de Corea, al final d’una batalla, un grup de soldats es troben amb una nena abandonada. La petita, mig congelada pel fred, és acollida per l’esquadró, on s’hi troba el Süleyman. Commogut per la innocència de la nena el general se’n fara càrrec i tindrà cura en tot moment de la menuda Ayla. Tot i no poder comunicar-se, entre els dos es crearà un vincle inseparable, que quan la guerra acabi,  s’haurà de separar.

«Directa al cor»

La crítica cinematogràfica ha felicitat al director turc, que segons expliquen “dirigeix amb bon pols una història que arriba directa al cor, i que sap combinar les seqüències bèl·liques amb els moments dramàtics”. Alguns, com el Hollywood Reporter, senyalen l’estil de la producció amb essències del cinema dels anys 50. D’aquesta manera, l’espectador es trasllada a l’època en què va tenir lloc aquesta història.

D’altra banda, es tracta d’un film documentat i contrastat, ja que, no només se centra en una història real, sinó que està inspirada també en un documental del 2010 titulat Ayla, My Korean Daughter (Kore Ayla), produit pel canal coreà MBC.

Quan al sentit espiritual de la història, cal destacar aquesta relació que es forja entre un soldat, home de guerra i una nena, la innocència. Una fusió que mostra com en l’ésser humà tot i les circumstàncies bèl·liques del voltant, sempre hi ha una espurna d’humanitat.

Comentari Mn. Peio Sánchez