Catalonia Sacra 2019

La agenda cultural y religiosa propone una treintena de actividades para divulgar la importancia y diversidad del patrimonio

22 Feb, 2019
Església de Barcelona

Los diez obispados con sede en Cataluña impulsan, por octavo año, Catalonia Sacra. Una programación que, de marzo a octubre, visualizará y difundirá la riqueza y diversidad del patrimonio de raíz religiosa. Los actos se reparten en 20 comarcas de Cataluña y una del País Valenciano.
Las actividades de Catalonia Sacra y Dertosa Sacra vuelven a poner de relieve la importancia y la diversidad de un puñado de obras capitales del arte catalán de los diez obispados. Conferencias y visitas guiadas a elementos destacados del patrimonio serán un valor añadido; bien sea porque no se ofrecen regularmente, bien sea por la relevancia de los ponientes.

Presentación de la agenda Catalonia Sacra 2019

Unas actividades que se descubrieron de la mano del obispo de Girona y presidente de Catalonia Sacra, Mons. Francesc Pardo en el Claustro de la Merced de la Sagrada Familia. «Esta iniciativa ha vivido un crecimiento progresivo de los diez con sede en Cataluña» explicaba Mons. Pardo. Así. las diferentes vertientes del proyecto las ha explicado el coordinador de la agenda religiosa, Dani Font. Unas distinciones que ha posado como la formación de guías, el ámbito del turismo o las propuestas culturales.

Además, el presidente de la Junta Constructora de la Sagrada Familia, Esteve Camps, ha mostrado el apoyo de la institución. Colaborará en la dinamización del patrimonio cultural de raíz religiosa de todo el territorio. Posteriormente, los directores de las revistas «Sapiens» y «Descubrir», Clàudia Pujol i Joan Morales, han desgranado algunas de las propuestas más destacadas. El acto ha acabado con una visita guiada a la sacristía de la Sagrada Familia a cargo del arquitecto Alejandro Seoane.

La novedad del año

Catalonia Sacra aprovechará, también, periodos como Semana Santa o el verano para proponer a la web, actividades que el visitante puede hacer por libre. En el periodo de Semana Santa se sugerirán actas o bienes artísticos relacionados con la figura de Cristo; en verano se propondrá un itinerario en etapas que recorrerá las iglesias de los Pirineos.

Sedes episcopales dentro de las actividades establecidas

Las catedrales, como sede episcopal, tienen espacio dentro de las actividades de Catalonia Sacra. Por eso, este año se podrá prestar atención en los vitrales de la catedral de Solsona (20 de abril); conocer el Palacio Episcopal de Girona (1 de junio); ver la restaurada pintura de la Pentecostés de la catedral de Vic (14 de septiembre); visitar la iglesia de Sant Llorenç de Lleida (21 de septiembre); pasear por el Palacio Episcopal de Tortosa (19 de octubre); o visitar las obras de restauración del Coro de la Catedral de Barcelona (9 de noviembre).

La programación establecida por los 10 obispados con sede en Cataluña; también propone conferencias ante algunas de las grandes obras maestras del país. Algunas de ellas son: los manuscritos de Sant Feliu de Girona, el sepulcro del arzobispo Juan de Aragón de la catedral de Tarragona o la fachada del nacimiento de la Sagrada Familia de Barcelona.

Restauración: un tema preocupante y satisfactorio

La restauración del patrimonio cultural. Es una de las grandes preocupaciones y satisfacciones de las Delegaciones de Patrimonio Cultural de los obispados. Por eso, en la agenda de este año se proponen una serie de actividades centradas en bienes patrimoniales que han sido recientemente restaurados e investigados. Entre estas actividades hay las pinturas góticas de Santa Maria del Brezo (mayo) o la tabla de la Pentecostés de la Catedral de Vic (septiembre) que han sido recientemente restauradas. También se hará una actividad centrada en el retablo de Sant Baldiri de Sant Boi de Llobregat (octubre) en el marco de un programa de actividades dedicado a esta obra.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No he venido a traer paz, sino división.

(Lc 12,49-53)