Arte para llegar a lo trascendente

El Consell Interreligiós de Catalunya organiza una mesa diálogo sobre la estética como rasgo característico de las religiones y confesiones

25 May, 2017
Església de Barcelona

El Consell Interreligiós de Catalunya ha organizado una mesa diálogo sobre la Estética del Culto y de los Templos, enmarcada en los cursos de formación que organiza durante el curso. El profesor de Arte de la Universidad Autónoma de Barcelona, ​​Daniel Giralt – Miracle, licenciado en Filosofía y Ciencias de la Comunicación, fue el encargado de conducir la sesión, en la que se hizo una mirada desde dentro y desde fuera respecto al arte y la estética de las diferentes religiones y confesiones.

Llegando al «Altísimo»

La sesión tuvo lugar en el Auditorio de la Fundación Joan Maragall, donde asistieron representantes de cada una de las religiones que participaron de la conversación aportando su conocimiento. «El culto viene de la palabra contemplación» – dijo el profesor-. Según explicó el experto, hay una conexión con la necesidad de aspirar al más alto para encontrar «el altísimo», tal como aparece en el libro de los Salmos. Es a partir de la experiencia de fe, de «la energía y la voluntad de comunicarse con Dios» – tal como dijo- cuando «se pone en marcha la estética con todos los sentidos volcados en la alabanza, las celebraciones festivas, y cada uno de los rituales religiosos «.

Se analizó los diferentes símbolos y signos a partir de diapositivas que mostraban lo más característico que identifica las religiones. Entre los Bah’a y los budistas, por ejemplo, se destacó la «flor de loto», que ambas comparten como signo que representa la pureza. Respecto al budismo se especificó la simbología que los representa, que supone «todo hacia dentro y todo hacia fuera», un «punto de llegada».

El catolicismo se definió como una religión con un sentido de orden, tal como se ve en las procesiones, las celebraciones y la indumentaria, así como, la simbología de la luz como un punto de encuentro con Dios, que comparten también budistas, musulmanes, entre otros. En el islam,  según se explicó, la luz destaca en la misma imagen de la luna y la estrella, en el que la primera representa la llegada del más nuevo y la segunda la dirección.

Aparte de los rasgos estéticos y culturales más característicos de cada creencia se concretó en puntos comunes de los templos como el sonido, la altura, la presencia del agua y la luz.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Habrá más alegría en el cielo por un solo pecador que se convierta.

(Lc 15,1-10)