Arte para llegar a lo trascendente

El Consell Interreligiós de Catalunya organiza una mesa diálogo sobre la estética como rasgo característico de las religiones y confesiones

25 May, 2017
Església de Barcelona

El Consell Interreligiós de Catalunya ha organizado una mesa diálogo sobre la Estética del Culto y de los Templos, enmarcada en los cursos de formación que organiza durante el curso. El profesor de Arte de la Universidad Autónoma de Barcelona, ​​Daniel Giralt – Miracle, licenciado en Filosofía y Ciencias de la Comunicación, fue el encargado de conducir la sesión, en la que se hizo una mirada desde dentro y desde fuera respecto al arte y la estética de las diferentes religiones y confesiones.

Llegando al «Altísimo»

La sesión tuvo lugar en el Auditorio de la Fundación Joan Maragall, donde asistieron representantes de cada una de las religiones que participaron de la conversación aportando su conocimiento. «El culto viene de la palabra contemplación» – dijo el profesor-. Según explicó el experto, hay una conexión con la necesidad de aspirar al más alto para encontrar «el altísimo», tal como aparece en el libro de los Salmos. Es a partir de la experiencia de fe, de «la energía y la voluntad de comunicarse con Dios» – tal como dijo- cuando «se pone en marcha la estética con todos los sentidos volcados en la alabanza, las celebraciones festivas, y cada uno de los rituales religiosos «.

Se analizó los diferentes símbolos y signos a partir de diapositivas que mostraban lo más característico que identifica las religiones. Entre los Bah’a y los budistas, por ejemplo, se destacó la «flor de loto», que ambas comparten como signo que representa la pureza. Respecto al budismo se especificó la simbología que los representa, que supone «todo hacia dentro y todo hacia fuera», un «punto de llegada».

El catolicismo se definió como una religión con un sentido de orden, tal como se ve en las procesiones, las celebraciones y la indumentaria, así como, la simbología de la luz como un punto de encuentro con Dios, que comparten también budistas, musulmanes, entre otros. En el islam,  según se explicó, la luz destaca en la misma imagen de la luna y la estrella, en el que la primera representa la llegada del más nuevo y la segunda la dirección.

Aparte de los rasgos estéticos y culturales más característicos de cada creencia se concretó en puntos comunes de los templos como el sonido, la altura, la presencia del agua y la luz.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

3 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Mt 13,54-58)