Art per arribar al transcendent

El Consell Interreligiós de Catalunya organitza una taula diàleg sobre l'estètica com a tret característic de les religions i confessions

El Consell Interreligiós de Catalunya ha organitzat una taula diàleg sobre l’Estètica del Culte i dels Temples, emmarcada en els cursos de formació que organitza durant el curs. El professor d’Art de la Universitat Autònoma de Barcelona, Daniel Giralt – Miracle, llicenciat en Filosofia i Ciències de la Comunicació, va ser l’encarregat de conduir la sessió, en la qual es va fer una mirada des de dintre i des de fora respecte a l’art i l’estètica de les diferents religions i confessions.

Arribant a “l’Altíssim”

La sessió va tenir lloc a l’Auditori de la Fundació Joan Maragall, on van assistir-hi representants de cada una de les religions que van participar de la conversa aportant el seu coneixement. “El culte ve de la paraula contemplació”- va dir Miracle-. Segons va explicar l’expert, hi ha una connexió amb la necessitat d’aspirar al més alt per trobar “l’altíssim”, tal com apareix en el llibre dels Salms. És a partir de l’experiència de fe, de “l’energia i la voluntat de comunicar-se amb Déu” – tal com va dir- quan “es posa en marxa l’estètica amb tots els sentits volcats en la lloança, les celebracions festives, i cada un dels rituals religiosos”.

Es va analitzar els diferents símbols i signes a partir de diapositives que mostraven allò més característic que identifica les religions. Entre els Baha’ i els budistes, per exemple, es va destacar la “flor de lotus”, que totes dues comparteixen com a signe que representa la puresa. Respecte al budisme es va especificar la simbologia que els representa, que suposa “tot cap a dins i tot cap a fora”, un “punt d’arribada”.

El catolicisme va definir-se com una religió amb un sentit d’ordre tal com es veu a les processons, les celebracions i la indumentària, així com, la simbologia de la llum com un punt de trobada amb Déu, que comparteixen també budistes, musulmans, entre d’altres. A l’islam la llum, segons va explicar , destaca en la mateixa imatge de la lluna i l’estrella, en què la primera representa l’arribada del més nou i la segona la direcció.

A part dels trets estètics i culturals més característics de cada creença es va concretar en punts comuns dels temples com el so, l’alçada, la presència de l’aigua i la llum.