27 DE MAIG

Sant Agustí de Canterbury, bisbe

Sant Agustí de Canterbury, bisbe

Benedictí de Sant Andreu de Roma, l’any 597 fou enviat a Anglaterra pel papa Gregori el Gran, perquè hi escampés l’Evangeli. Així ho va fer, ajudat del rei Etelbert. Nomenat bisbe de Canterbury, fundà moltes esglésies, principalment en el regne de Kent: «Qui serà capaç d’explicar la gran alegria que ací ha brollat al cor de tots en saber que els pobles anglesos, gràcies al favor de Déu omnipotent i al teu treball, han acollit generosament la llum de la fe!» (Gregori el Gran, Carta a Agustí). Morí cap a l’any 605.

Beat Josep Tous, prevere

Ja als 23 anys, ordenat de prevere com a caputxí, en Josep (1811-1871) era ben devot de Maria, com la Mare del Bon Pastor. S’ha d’exiliar l’any següent en les revoltes del 1835 a Toulouse on es dedicarà a l’acompanyament espiritual. Tornat a Catalunya el 1843 col·laborà a la parròquia de Sant Francesc de Paula en l’orientació espiritual de les joves com a Director de la “Pia Associació de la Gloriosa Nena i Màrtir Santa Romana” i en la promoció del culte a la Mare de Jesús, Bon Pastor. Les joves seran acollides el 1850 pel bisbe de Vic i obriren la primera Escola “Divina Pastora” a Ripoll com a Germanes de la Mare del Diví Pastor. El P. Tous les acompanya: “Ell us ensenyarà a ser humils, obedients i abnegades”. Morí el 1871 mentre celebrava l’Eucaristia en el Col·legi “Divina Pastora” de Barcelona. Beatificat el 2010 a la Basílica de Santa Maria del Mar, on havia col·laborat en el seu ministeri.

  1. Sant Agustí, bisbe de Canterbury, Anglaterra. El papa sant Gregori el Gran el va enviar, juntament amb altres monjos, per predicar la paraula de Déu als angles (Regne Unit) i va ser acollit de bon grat pel rei Edilbert de Kent. Imitant la vida apostòlica de la primitiva Església, va convertir al mateix rei i a molts altres a la fe cristiana i va establir algunes seus episcopals en aquesta terra. Va morir el dia 26 de maig (6044/605).
  2. Sant Juli, màrtir. Per ser veterà i llicenciat de la milícia va ser capturat pels oficials i lliurat al governador Màxim en època de persecució. En maleir en la seva presència els ídols i confessar fins a la fi el nom de Crist, va ser condemnat a mort. A Dorostorum, a la Mèsia Inferior (Danubi Inferior) (~ 302).
  3. Sant Restitut, màrtir. A la via Nomentana, al setzè mil·liari des de la ciutat de Roma (~ s. IV).
  4. Sant Eutropi, bisbe. A Orange, a la Provença (~ 475).
  5. Sant Bru, bisbe. Va reconstruir l’església catedral, va reformar el clericat i va explicar al poble les Sagrades Escriptures. A Würzburg, de Francònia, Alemanya (1045).
  6. Sant Gausbert, prevere i ermità. Pels seus treballs, aquell lloc, abans espantós, es va convertir en un hospici per acollir els pelegrins. Al monestir de Montsauvi, a Alvèrnia, Aquitània (1079).
  7. Beats Edmond Duke, Ricard Hill, Joan Hogg i Ricard Holiday, preveres i màrtirs. Després de realitzar la seva formació al Col·legi d’Anglesos de Reims, van tornar a la seva pàtria i van ser condemnats a mort i penjats en temps de la reina Elisabet I, només pel fet de ser sacerdots. A la localitat de Dryburne, al costat de Durham, Anglaterra (1590).
  8. Santes màrtirs Bàrbara Kim, vídua, i Bàrbara Yi, verge de quinze anys d’edat. Empresonades per Crist a un mateix temps, van morir per causa de la pesta. A Seül, Corea (1839).
  9. Sant Atanasi Bazzekuketta, màrtir. Era un dels patges de la casa reial i feia poc que l’havien batejat. Mentre era conduït al lloc del suplici amb alguns altres per la seva fe en Crist, va pregar als botxins que el matessin allà mateix, i va culminar el martiri batut a cops. A la localitat de Nakiwubo, Uganda (1886).
  10. Sant Gonçaga Gonza, màrtir. Era un dels servents del rei. Impedit pels grillons, mentre era conduït a la foguera els botxins el van travessar amb llances. Al petit poble de Lubawo, a Uganda (1886).

 

AAbril i maig, tenen la clau de l’any.

 

AAbril i maig, tenen la clau de l’any.