Contigo, somos una gran familia

Artículo de reflexión del obispo Taltavull sobre la celebración de la Diada diocesana de Germanor de este año

08 Nov, 2017
Església de Barcelona

Celebrando la Diada de Germanor, me gustaría que habláramos de la Iglesia como algo propio, como algo muy familiar con lo que me identifico y que se traduce en un «alguien» colectivo, en una comunidad viva de hombres y mujeres que creen en Jesús y fundan en Él su amistad y contagian fraternidad. Me gustaría que lo hiciéramos desde nuestra implicación amable, constructiva y en plena comunión con su misión.
La Iglesia, aunque nos proyecta hacia la eternidad, aparece en el tiempo, y, aunque es universal, se convierte en un territorio concreto, denominado Iglesia particular o diócesis. La razón es la sucesión apostólica en la persona del obispo. A pesar de todo, y teniendo en cuenta este fundamento, será necesaria la visión de fe y la pertenencia cordial para poder entender su misterio y el lugar decisivo que ocupa en la vida de un cristiano.
La Iglesia puede ser vista de muchas maneras, pero, para entenderla, hace falta tener una visión «sacramental», la que nos permite verla con los ojos de la fe y descubrir en aquello que es visible, lo invisible, lo trascendente, Dios mismo.
Os invito, pues, a trabajar esta antigua y siempre nueva «forma de ver». Dios nos concede el don de esta visión que otorga interioridad a la vida, pero también se sirve de mediaciones para hacérnoslo presente. La primera mediación para ver, escuchar y entender a Dios es Jesucristo («quien me ve a mí, ve al Padre», dice Jesús), y la otra mediación somos nosotros, la Iglesia, («quien os acoge a vosotros, a mí me acoge», «todo lo que hicisteis a uno de estos hermanos más pequeños, a mí me lo hicisteis», es la identificación de Jesús).
Tanto en un caso como en otro, todo el Evangelio es una invitación a hacer este ejercicio de nueva «visión», de mirar con los ojos con los que Dios nos mira. Se trata de un cambio de ojos, como lo vivieron los discípulos de Emaús en el momento en el que Jesús parte el pan: «Se les abrieron los ojos y lo reconocieron.» Aquí hay algo importante a retener y que debe iluminar nuestra visión y experiencia de Iglesia: el encuentro y la decisión por el seguimiento de Jesús.

Sebastià Taltavull Anglada
Obispo administrador apostólico de Mallorca,
obispo auxiliar de Barcelona y electo de Mallorca

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Ellos dicen, pero no hacen.

(Mt 23,1-12)