Amb tu, som una gran família

Article de reflexió del bisbe Taltavull sobre la celebració de la Diada diocesana de Germanor d'enguany

08 Nov, 2017
Església de Barcelona

Celebrant la Diada de Germanor, m’agradaria que parléssim de l’Església com una cosa pròpia, com una cosa molt familiar amb la qual m’identifico i que es tradueix en un «algú» col·lectiu, en una comunitat viva d’homes i dones que creuen en Jesús i fonamenten en Ell la seva amistat i contagien fraternitat. M’agradaria que ho féssim des de la nostra implicació amable, constructiva i en plena comunió amb la seva missió.
L’Església, tot i que ens projecta cap a l’eternitat, apareix en el temps, i, encara que és universal, esdevé en un territori concret, anomenat Església particular o diòcesi. La raó és la successió apostòlica en la persona del bisbe. No obstant això, i tenint en compte aquest fonament, serà necessària la visió de fe i la pertinença cordial per poder entendre el seu misteri i el lloc decisiu que ocupa en la vida d’un cristià.
L’Església pot ser vista de moltes maneres, però per entendre-la cal tenir una visió «sacramental», la qual ens permet veure-la amb els ulls de la fe i descobrir en allò que és visible, l’invisible, el transcendent, Déu mateix.
Us convido, doncs, a treballar aquesta antiga i sempre nova «forma de veure». Déu ens fa el do d’aquesta visió que dona interioritat a la vida, però també se serveix de mediacions per fer-nos-ho present. La primera mediació per veure, escoltar i entendre Déu és Jesucrist («qui em veu a mi veu el Pare», diu Jesús) i l’altra mediació som nosaltres, l’Església, («el qui us acull a vosaltres, a mi m’acull», «tot el que vàreu fer a un d’aquests germans més petits, a mi m’ho fèieu», és la identificació de Jesús).
Tant en un cas com en l’altre, tot l’Evangeli és una invitació a fer aquest exercici de nova «visió», de mirar amb els ulls amb què Déu ens mira. Es tracta d’un canvi d’ulls, com ho van viure els deixebles d’Emaús en el moment en què Jesús parteix el pa: «Se’ls varen obrir els ulls i el varen reconèixer.» Aquí hi ha quelcom important a retenir i que ha d’il·luminar la nostra nova visió i experiència d’Església: la trobada i la decisió pel seguiment de Jesús.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe administrador apostòlic de Mallorca,
bisbe auxiliar de Barcelona i electe de Mallorca

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Diuen i no fan.

(Mt 23,1-12)