Carta dominical | Una Església encarnada a Catalunya

En pocs dies hem celebrat la festa dels patrons de Catalunya, Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat, que he tingut ocasió de presidir per primera vegada aquí, en la missa celebrada a la capella dedicada al sant màrtir, al Palau de la Generalitat, i en la tradicional Vetlla de Santa Maria, al monestir de Montserrat. I aquest diumenge coincideix amb el Primer de Maig, que ens porta la presència del món del treball i els seus problemes, especialment greus en aquests moments en què la crisi encara es deixa sentir per a moltes persones i famílies, sobretot a causa de l’atur i de la constant precarietat laboral.

Per això, voldria expressar en aquest escrit el que ha estat i és objecte de la meva pregària de pastor en aquests dies de les festes dels patrons de Catalunya, i avui mateix, Primer de Maig, pensant en el món del treball i els seus problemes. Voldria ajudar a potenciar amb el meu servei una comunitat diocesana i unes comunitats cristianes que reflecteixin la voluntat de ser una Església veritablement inculturada a Catalunya, una Església encarnada en les seves realitats i compromesa en la realització de la missió que li escau com a Església al servei d’aquest nostre poble. Els bisbes catalans ho varen expressar molt bé en dos documents que no podem oblidar i ens donen unes pautes valuoses per a la nostra missió: Arrels cristianes de Catalunya (1985) i Al servei del nostre poble (2011).

El que em preocupa i demano a Déu que m’ajudi a fer és el que podem qualificar com una pastoral missionera. Que és allò que ens demana el papa Francesc en la seva exhortació La joia de l’Evangeli (n. 49): “Sortim, sortim a oferir a tothom la vida de Jesucrist. Repeteixo aquí per a tota l’Església el que moltes vegades he dit als sacerdots i laics de Buenos Aires: m’estimo més una Església accidentada, ferida i tacada per haver sortit al carrer, que no pas una Església malalta pel tancament i la comoditat d’aferrar-se a les pròpies seguretats. No vull una Església preocupada per ser el centre i que acabi clausurada en un embolic d’obsessions i procediments. Si una cosa ha d’inquietar-nos santament i preocupar la nostra consciència és que tants germans nostres visquin sense la força, la llum i el consol de l’amistat amb Jesucrist, sense una comunitat de fe que els contingui, sense un horitzó de sentit i de vida.”

Una acció pastoral missionera, tan urgent avui, com ens recorda i demana el papa Francesc, ha de ser també una acció evangelitzadora inculturada, és a dir, oberta i compromesa, des de la seva identitat i la seva missió, amb la realitat de les persones i de la societat en la qual l’Església realitza la seva missió. En aquest cas en la nostra societat catalana actual. Perquè els criteris que avui són reconeguts com a vàlids en l’acció missionera de les anomenades Esglésies joves són també vàlids i oportuns per a l’acció missionera de les Esglésies dels països de llarga tradició cristiana.

I avui, Primer de Maig, ens hem de preguntar si fem tot el que l’Església està cridada a dur a terme per fer presents Jesucrist i l’Evangeli en el món obrer i del treball, marcat avui per tantes dificultats i precarietats.

Que Déu us beneeixi a tots.

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Descarrega’t aquesta carta dominical en format àudio *.mp3