Sant Leandre, bisbe
San Leandre, bisbe
Leandre neix a Cartagena vers l’any 540. Fill de Severià, alt funcionari del regne visigot. No coneixem el nom de sa mare, però sí el dels seus germans sants: Florentina, religiosa; Fulgenci, bisbe d’Écija; i Isidor, el gran bisbe sant de Sevilla. Leandre, elegit bisbe de Sevilla (578), aconseguí la conversió del rei got arrià Recared, oficialment proclamada en el concili de Toledo (589).
- Sant Leandre, bisbe, germà dels sants Isidor, Fulgenci i Florentina, que amb la seva predicació i diligència va convertir, comptant amb l’ajuda del seu rei Recared, els visigots de l’heretgia arriana a la fe catòlica. A Sevilla, Hispània (c. 600). A Espanya el Martirologi el situa el 13 de març en el número 5.
- Passió dels sants màrtirs Antoni, Nicèfor, Zebina, Germà i Mànata, verge. Aquesta última, en temps de l’emperador Galeri Màxim, després de ser assotada, va ser cremada viva, i els primers van ser decapitats per haver retret valentament a plens pulmons la impietat del prefecte Firmilià, que oferia sacrificis als déus. A Cesarea de Palestina (297).
- Sant Mitri, a qui, tot i que servent de condició, la santedat el va fer lliure. A Ais de Provença, Gàl·lia Narbonesa (s. IV).
- Sant Brixi, bisbe, deixeble de sant Martí, que va succeir el seu mestre i durant quaranta-set anys va patir moltes adversitats. A Tours, Gàl·lia Celta (444).
- Commemoració dels sants màrtirs hispans Arcadi, Pascasi, Probe i Eutiquià, que, per no voler adherir-se de cap manera a l’heretgia d’Arri, van ser primerament proscrits per Genseric, rei dels vàndals, després exiliats i turmentats amb atroços suplicis fins a sofrir la mort de diferents maneres. Va ser llavors quan el nen Paulil, germà de Pascasi i Eutiquià, va brillar per la seva constància, ja que, en no poder arrencar-lo de la seva fe catòlica, va ser llargament assotat i condemnat al més vil esclavatge. A l’Àfrica (437).
- Sant Lleonià, abat, que portat a captiu a la ciutat de Viena des de Pannònia per gent enemiga, va regir molt santament monjos i monges durant més de quaranta anys, primer a Autun i després a Viena. A Viena, Gàl·lia Celta (~ 518).
- Sant Quincià, bisbe, que primer va ocupar la seu de Rodés, però després, exiliat pels gots, va ser nomenat bisbe d’Alvèrnia. A Alvèrnia, Aquitània (527).
- Commemoració dels sants Florenci, bisbe, de la doctrina fidel i vida santa del qual va ser-ne testimoni el papa sant Gregori el Gran, i de sant Amanti, el seu prevere, ple de caritat envers els malalts i adornat de totes les altres virtuts. A Città di Castelló, Úmbria (s. VI).
- Sant Dalmau, bisbe. Sant Gregori de Tours en lloa la caritat envers els pobres. A Rodés, Aquitània (580).
- Sant Himeri, eremita, que va predicar l'Evangeli en aquella regió. A la vall de Susingen, entre els helvecis (ara Suïssa) (~ 612).
- Sant Eugeni, bisbe, que va treballar en l’ordenació de la sagrada litúrgia. A Toledo, Hispània (657).
- Santa Maxel·lendis, verge i màrtir, que, segons la tradició, va triar Crist com el seu espòs i va rebutjar l’individu amb qui els seus pares l’havien promesa, motiu pel qual aquest la va matar amb la seva espasa. A la regió de Cambrai, Gàl·lia (670).
- Sant Nicolau I, papa, que va destacar per la seva energia apostòlica en reafirmar l’autoritat del Pontífex Romà a tota l’Església. A la basílica de Sant Pere, Roma (867).
- Trànsit de sant Abó, abat de Fleury, màrtir, que admirablement preparat en les Sagrades Escriptures i en les lletres humanes, va morir assassinat d’una llançada per defensar la disciplina monàstica i fomentar intrèpidament la pau. Al monestir de Regla, Bascònia francesa (1004).
- Commemoració del beat Warmondo, bisbe, il·lustre per la vivesa de la seva fe, la seva pietat i la seva humilitat, que va defensar de les insídies dels poderosos la llibertat de l’Església, va construir la catedral, va fomentar el monacat i va promoure l'escola episcopal. A Ivrea, Piemont (1010/1014).
- Sant Homobò, comerciant, que es va fer famós per la seva caritat cap als pobres, per acollir i educar nens abandonats i per posar pau a les famílies. A Cremona, Llombardia (1197).
- Santa Agustina (Lívia) Pietrantoni, verge de la Congregació de les Germanes de la Caritat, dedicada cristianament a la cura dels tuberculosos a l’hospital del Sant Esperit, on va morir apunyalada per un malalt en un atac de furor homicida. A Roma (1894).
- Beat Joan Gonga Martínez, màrtir, que va donar la seva vida per Crist en la cruel persecució contra la fe. A Simat de la Valldigna, comarca valenciana de la Safor (1936).
- Beata Maria (Cinta) del Patrocini de Sant Joan Giner Gomis, verge de l’institut de Maria Immaculada de les Missioneres Claretianes i màrtir, que en la persecució contra la fe va aconseguir la vida eterna lluitant per la fe. A Portitxol de Tavernes, prop de Carcaixent, comarca valenciana de la Ribera Alta (1936).
- Beats Pere Vicev, Pau (Josep) Dzidzov i Josafat (Robert) Mateu Siskov, preveres i màrtirs de la Congregació dels Agustins de l’Assumpció, que sota un règim hostil a Déu, acusats falsament i empresonats per ser cristians, van merèixer rebre per la seva mort el premi promès als deixebles de Crist. A Sofia, ciutat de Bulgària (1952).







