Santoral

13 de novembre

Sant Leandre, bisbe

oL'estiuet de Sant Martí els ocells fa venir.
Dita popular

San Lean­dre, bisbe 

Leandre neix a Cartagena vers l’any 540. Fill de Severià, alt funcionari del regne visigot. No coneixem el nom de sa mare, però sí el dels seus germans sants: Florentina, religiosa; Fulgenci, bisbe d’Écija; i Isidor, el gran bisbe sant de Sevilla. Leandre, elegit bisbe de Sevilla (578), aconseguí la conversió del rei got arrià Recared, oficialment proclamada en el concili de Toledo (589).

  1. Sant Leandre, bisbe, germà dels sants Isidor, Fulgenci i Florentina, que amb la seva predicació i diligència va convertir, comptant amb l’ajuda del seu rei Recared, els visigots de l’heretgia arriana a la fe catòlica. A Sevilla, Hispània (c. 600). A Espanya el Martirologi el situa el 13 de març en el número 5.
  2. Passió dels sants màrtirs Antoni, Nicèfor, Zebina, Germà i Mànata, verge. Aquesta última, en temps de l’emperador Galeri Màxim, després de ser assotada, va ser cremada viva, i els primers van ser decapitats per haver retret valentament a plens pulmons la impietat del prefecte Firmilià, que oferia sacrificis als déus. A Cesarea de Palestina (297).
  3. Sant Mitri, a qui, tot i que servent de condició, la santedat el va fer lliure. A Ais de Provença, Gàl·lia Narbonesa (s. IV).
  4. Sant Brixi, bisbe, deixeble de sant Martí, que va succeir el seu mestre i durant quaranta-set anys va patir moltes adversitats. A Tours, Gàl·lia Celta (444).
  5. Commemoració dels sants màrtirs hispans Arcadi, Pascasi, Probe i Eutiquià, que, per no voler adherir-se de cap manera a l’heretgia d’Arri, van ser primerament proscrits per Genseric, rei dels vàndals, després exiliats i turmentats amb atroços suplicis fins a sofrir la mort de diferents maneres. Va ser llavors quan el nen Paulil, germà de Pascasi i Eutiquià, va brillar per la seva constància, ja que, en no poder arrencar-lo de la seva fe catòlica, va ser llargament assotat i condemnat al més vil esclavatge. A l’Àfrica (437).
  6. Sant Lleonià, abat, que portat a captiu a la ciutat de Viena des de Pannònia per gent enemiga, va regir molt santament monjos i monges durant més de quaranta anys, primer a Autun i després a Viena. A Viena, Gàl·lia Celta (~ 518).
  7. Sant Quincià, bisbe, que primer va ocupar la seu de Rodés, però després, exiliat pels gots, va ser nomenat bisbe d’Alvèrnia. A Alvèrnia, Aquitània (527).
  8. Commemoració dels sants Florenci, bisbe, de la doctrina fidel i vida santa del qual va ser-ne testimoni el papa sant Gregori el Gran, i de sant Amanti, el seu prevere, ple de caritat envers els malalts i adornat de totes les altres virtuts. A Città di Castelló, Úmbria (s. VI).
  9. Sant Dalmau, bisbe. Sant Gregori de Tours en lloa la caritat envers els pobres. A Rodés, Aquitània (580).
  10. Sant Himeri, eremita, que va predicar l'Evangeli en aquella regió. A la vall de Susingen, entre els helvecis (ara Suïssa) (~ 612).
  11. Sant Eugeni, bisbe, que va treballar en l’ordenació de la sagrada litúrgia. A Toledo, Hispània (657).
  12. Santa Maxel·lendis, verge i màrtir, que, segons la tradició, va triar Crist com el seu espòs i va rebutjar l’individu amb qui els seus pares l’havien promesa, motiu pel qual aquest la va matar amb la seva espasa. A la regió de Cambrai, Gàl·lia (670).
  13. Sant Nicolau I, papa, que va destacar per la seva energia apostòlica en reafirmar l’autoritat del Pontífex Romà a tota l’Església. A la basílica de Sant Pere, Roma (867).
  14. Trànsit de sant Abó, abat de Fleury, màrtir, que admirablement preparat en les Sagrades Escriptures i en les lletres humanes, va morir assassinat d’una llançada per defensar la disciplina monàstica i fomentar intrèpidament la pau. Al monestir de Regla, Bascònia francesa (1004).
  15. Commemoració del beat Warmondo, bisbe, il·lustre per la vivesa de la seva fe, la seva pietat i la seva humilitat, que va defensar de les insídies dels poderosos la llibertat de l’Església, va construir la catedral, va fomentar el monacat i va promoure l'escola episcopal. A Ivrea, Piemont (1010/1014).
  16. Sant Homobò, comerciant, que es va fer famós per la seva caritat cap als pobres, per acollir i educar nens abandonats i per posar pau a les famílies. A Cremona, Llombardia (1197).
  17. Santa Agustina (Lívia) Pietrantoni, verge de la Congregació de les Germanes de la Caritat, dedicada cristianament a la cura dels tuberculosos a l’hospital del Sant Esperit, on va morir apunyalada per un malalt en un atac de furor homicida. A Roma (1894).
  18. Beat Joan Gonga Martínez, màrtir, que va donar la seva vida per Crist en la cruel persecució contra la fe. A Simat de la Valldigna, comarca valenciana de la Safor (1936).
  19. Beata Maria (Cinta) del Patrocini de Sant Joan Giner Gomis, verge de l’institut de Maria Immaculada de les Missioneres Claretianes i màrtir, que en la persecució contra la fe va aconseguir la vida eterna lluitant per la fe. A Portitxol de Tavernes, prop de Carcaixent, comarca valenciana de la Ribera Alta (1936).
  20. Beats Pere Vicev, Pau (Josep) Dzidzov i Josafat (Robert) Mateu Siskov, preveres i màrtirs de la Congregació dels Agustins de l’Assumpció, que sota un règim hostil a Déu, acusats falsament i empresonats per ser cristians, van merèixer rebre per la seva mort el premi promès als deixebles de Crist. A Sofia, ciutat de Bulgària (1952).
 

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Calia complir això sense deixar allò altre.

(Mt 23,23-26)