Carta dominical | Vine, Esperit Sant

«Veniu Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidels i enceneu-hi el foc del vostre amor». Així s’invoca des de temps antics, a l’Església, l’Esperit Sant. Així convido que ho fem tots nosaltres, cristians que pelegrinem en aquesta arxidiòcesi entranyable de Barcelona.

L’Església necessita, avui més que mai, cristians confessants. Cristians que confessin o reconeguin públicament la seva condició de cristians amb la seguretat i el goig que la fe en Jesucrist els proporciona. Cristians que confessin el nom del Senyor Jesús en els ambients en què estan inserits: la família, la feina, el lleure, la política… Us convido a fer-ho amb humilitat, sense cap ostentació, però també sense complexos; més amb obres que amb paraules, però sense tenir por de posar nom a allò que les obres prediquen. I aquesta confessió humil i valenta s’ha de fer des de la coherència de vida. Que bé ho expressava el papa Pau VI quan deia: «L’home contemporani escolta més de gust els qui donen testimoni que els qui ensenyen, i si escolten els qui ensenyen és perquè donen testimoni». (Evangelització del Món Contemporani, Evangelii Nuntiandi, 41)

L’Església necessita també apòstols. «L’evangelització del món actual es farà per mitjà dels cristians laics o no es farà», deia la Conferència Episcopal Espanyola l’any 1992. Això reclama de tots i cadascun dels qui es confessen deixebles de Jesucrist que assumeixin la missió de l’Església i s’insereixin en les tasques que realitzen les parròquies. Sense vosaltres, cap parròquia serà capaç d’evangelitzar els homes, les dones, els joves i els nens. No serveix dir que valem molt poc, que no estem preparats, que som grans, que ens cansem… Tots nosaltres, joves i grans, sans i malalts, savis i humils, tots hem estat convidats pel Senyor, des del dia del nostre baptisme, a treballar a la seva vinya. Sabem que l’obra no depèn de nosaltres. L’Esperit del Senyor, l’Esperit Sant, és l’ànima de tot apostolat. I el veritable apòstol és aquell que, com Maria, es fa dòcil a les paraules i inspiracions del Senyor i es lliura totalment, sense reserva i sense posar objeccions, encara que l’empresa sigui àrdua, contra corrent, perquè a Déu res no li és impossible. Per això, com la Mare de Déu, no posa pegues i diu sempre sí a Déu.

L’Església que pelegrina en aquesta terra de Barcelona necessita laics cristians decidits a acceptar tasques de col·laboració amb el ministeri dels pastors, com a animadors de la comunitat i responsables de sectors pastorals, per poder posar en marxa les noves unitats pastorals amb què poder servir des d’ara més i millor els nostres pobles i per posar en marxa una veritable i profunda pastoral familiar, tan necessària en la nostra societat moderna. L’Església demana, doncs, a tots els batejats un compromís especial. Ànim! No tingueu por, el Senyor ressuscitat ens acompanya. Fem el que fem, si ho fem recolzats en el Senyor, en la seva Paraula, els resultats estaran sempre assegurats encara que no sempre puguem ser-ne testimonis.

Tinc la convicció profunda que l’Esperit del Senyor vindrà en aquesta nova Pentecosta sobre cadascun de nosaltres, sobre tota l’Església que pelegrina en aquesta Església de Barcelona. Estic convençut que ens animarà i enfortirà per respondre amb audàcia cristiana i cor generós als reptes que avui tenen la nostra Església i la nostra societat. Romanguem en l’oració amb Maria, la Mare de Jesús i Mare de l’Església, per rebre amb obertura de ment i de voluntat la gràcia que ve de dalt i ens porta a néixer de nou, encara que ens sentim vells. Fem nostra la pregària de l’Església en el dia de Pentecosta: «Veniu Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidels i enceneu-hi el foc del vostre amor. Envieu el vostre Esperit, Senyor, i renoveu la faç de la terra». Que Déu us beneeixi a tots.

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Descarrega’t aquesta carta dominical en format àudio *.mp3