Carta dominical | Contemplar el rostre de la Misericòrdia

A l’home d’avui, immers en el neguit i el soroll, amb prou feines li queda temps per tastar el gust saborosíssim de la pregària i de la presència de Déu en la seva vida. Tanmateix, hi ha homes i dones que se senten cridats a dedicar tota la seva vida a la pregària, al treball i a la vida de comunitat en el si d’un monestir contemplatiu. Són persones que han pres aquesta decisió per tota la vida i són molt felices.

Pel seu estil de vida les veiem molt poc. Han fet una opció pel silenci i la pregària en el seu lliurament a Déu. La vida dels contemplatius i les contemplatives, és a dir, la dels monjos i les monges de clausura, suscita sorpresa i curiositat en el nostre ambient social, tan fortament marcat per la secularització. Quin sentit té aquesta vida? Doncs justament la vida d’aquestes persones ens recorda la primacia que hauria de tenir Déu en la vida de cadascun de nosaltres.

            Aquest diumenge celebrem la Jornada Pro Orantibus amb el lema “Contemplem el rostre de la Misericòrdia”, en sintonia amb l’Any Sant de la Misericòrdia. En aquest temps nostre d’escassetat de vocacions per al sacerdoci i la vida religiosa activa o apostòlica, és ben significatiu que no manquen les peticions d’ingrés en la vida dels monestirs. Són joves que estimen la vida, són solidaris amb els germans i estan compromesos en la transformació del món. La seva vida contemplativa en un monestir no és de cap manera una evasió del món, un desentendre’s de la societat. La vida contemplativa és expressió de l’amor a Déu i no es pot estimar autènticament Déu sense estimar la humanitat.

            La vida contemplativa realitza plenament les persones que han rebut aquesta vocació, perquè Déu omple meravellosament tots els nostres anhels. Heu visitat mai una comunitat contemplativa? És una bona experiència, que interpel·la i suscita moltes preguntes com aquestes: Quin valor donem a Déu en la nostra vida? Quina relació creiem que existeix entre Déu i la creació, entre Déu i la vida? Quin valor donem a la pregària i al silenci en la nostra vida personal i familiar?

            En la celebració de la solemnitat de la Santíssima Trinitat, aquest diumenge l’Església ens proposa pregar pels consagrats i les consagrades en la vida contemplativa. En aquest context, també vull recordar la santa carmelitana Maria Magdalena de Pazzi, la gran mística florentina. El proper dimecres 25 de maig se celebra la festa litúrgica d’aquesta santa, fundadora de l’Orde del Carme. Enguany commemorem els 450 anys del seu naixement. Quin millor homenatge podem fer-li que encomanar-nos a ella i donar a conèixer la vocació dels contemplatius i les contemplatives que, com ella, tant han aportat a la nostra societat. Encara que sembla una paradoxa, aquestes persones que han deixat el món són molt solidàries i estan molt a prop de les necessitats eclesials i de les inquietuds dels homes i les dones, els seus germans. Són persones que viuen amb els ulls posats en Jesucrist i amb el cor obert a les necessitats dels germans, i que ens porten a tots en la seva impetració davant Déu. Avui, us animo que ens unim en la pregària pels qui contemplen el rostre de la Misericòrdia.

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Descarrega’t aquesta carta dominical en format àudio *.mp3