Carta dominical | Immortalitat

Continuem meditant, contemplant i proclamant el gran misteri de l’Eucaristia. Misteri, sagrament, que ens lliura la mateixa vida de Déu transformant-nos en icones vivents del misteri del seu amor i la seva entranyable misericòrdia. L’Eucaristia ens fa viure en Déu, ens incorpora a la seva mateixa vida, ens transforma, ens espiritualitza, ens divinitza i ens dóna la llavor de la immortalitat. Quin gran misteri! El sant rector d’Ars deia: «Si sabéssim què és la Missa (l’Eucaristia)… moriríem».

L’Evangeli de Sant Joan posa en boca de Jesús, el nostre Déu i Senyor, aquestes paraules: «Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna» (Jn 6,54). Combregar és rebre el cos de Crist Ressuscitat. Combregar és rebre la penyora, la bestreta de la vida eterna. «A qui combrega, Déu li fa el do de la seva immortalitat perquè el verb és immortal». (Sant Ciril d’Alexandria, In Joannem IV, 2,263) Quin do i quin misteri! Som, «per l’amor entranyable del nostre Déu» (Lc 1,78), immortals, vencedors de la mort: som eterns! La mort ja no té cap poder sobre nosaltres. La mort ja no és el final del camí sinó que es converteix en un esdeveniment pasqual, és pas, és Pasqua. La mort no és més que el llindar que ens introdueix en la vida sense fi, en la Jerusalem celestial, a la presència del nostre Déu. «Els vostres pares van menjar el mannà en el desert, però van morir.[…] Qui menja aquest pa, viurà per sempre.» (Jn 6,49-51)

Per l’Eucaristia, Déu ens fa entrega d’aquests dons: la immortalitat i la resurrecció. A sant Ireneu li agradava dir: «L’Eucaristia és penyora d’immortalitat i de Resurrecció». La nostra ànima, unida a Crist, és immortal; el nostre cos, alimentat per Crist, ressuscitarà. «Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més» (Jn 11,25-26). Per això no hi ha lloc, al cor de qui combrega dignament, per a la tristesa i la desesperança. Enmig dels fracassos, del dolor, del sofriment, de la malaltia i de la urpada de la mort, el creient, que s’alimenta de l’amor de Déu, del seu cos i de la seva sang, sap i canta amb una fe fervent al seu Senyor: «Que encara que morim no som carn d’un destí cec. Tu ens vas fer, som teus, el nostre destí és viure…»

Que aquest misteri en què ens introdueix l’Eucaristia, misteri de la immortalitat i de la vida sense fi, ens ajudi a ser testimonis d’esperança i de pau. «Crist és el sol que il·lumina la vida dels justos i, quan moren, aquesta llum no desapareix. Porten sempre aquesta flama amb ells i els introdueix en la mateixa vida eterna, la vida sense fi.» (Nicolas Cabasilas, La vie en Christ, pàg. 136)

Com la llàntia del sagrari que, cremant humilment, assenyala el gran misteri de la presència de Déu, les nostres vides, humils però sempre enceses, estan cridades a ser reflex de la presència de Déu. Que sapiguem respectar i venerar aquesta presència de Déu en tota persona humana, fins i tot en la més humil, la que menys compta, la més marginada.

Que Déu us beneeixi a tots.

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Descarrega’t aquesta carta dominical en format àudio *.mp3