Carta dominical | Divinització

«Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu.» (Jn 1,12) De manera tan senzilla però, alhora, tan profunda, sant Joan expressa el projecte de Déu Pare sobre la humanitat: que tots arribin a aconseguir la dignitat infinita, eterna, de fills de Déu. Sant Pau dirà també: «Tots els qui són guiats per l’Esperit de Déu són fills de Déu.» (Rm 8,14)

Aquest gran projecte de Déu es realitza de manera sorprenent en el sagrament de l’Eucaristia. En aquest sagrament admirable rebem el Senyor i el seu Esperit. Per això podem dir que ens convertim en portadors de Crist, incorporats a Crist, transformats en Ell, espiritualitzats pel seu Esperit. Ser fill sempre és un do, una cosa que es rep, que no aconseguim amb el nostre esforç: haver nascut, viure, és un regal meravellós. Ser fills de Déu, haver nascut de l’Esperit de Déu, en Crist, és el do més insospitat i absolut; i aquest té en Crist la seva més alta densitat i plenitud en la comunió eucarística.

Meravella de misteri!, l’Esperit de Déu que hem rebut en el Baptisme ens fa exclamar: «Abba, Pare!» (Rm 8,15) Som realment fills de Déu, i per tant divinitzats. Així ho expressa sant Tomàs d’Aquino: «En efecte, és pròpia de l’Eucaristia la transformació de l’home en Déu: la divinització.» (Sent. IV, dist. 12) Havent, doncs, rebut dignament el Senyor en la comunió eucarística, podem dir amb sant Joan: «Ara som fills de Déu.» (1Jn 3,2) Som fills en el Fill. Veient-nos, el Pare ens reconeix com a veritables fills i reconeix en cada un de nosaltres, en tots nosaltres combregats amb Crist, el seu propi Fill; i nosaltres, contemplant-lo, el reconeixem com a Pare nostre, que és al cel. És una realitat que ens sobrepassa. Necessitem molt de silenci interior i molta actitud contemplativa per aconseguir endinsar-nos en aquest misteri, a través de les hores i els dies.

L’Eucaristia ens condueix a la nostra vocació primera i essencial de fills de Déu: «Ens escollí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist.» (Ef 1,4-5) El nostre Pare del cel ha posat en nosaltres molt més que la seva imatge, ha posat molt més que l’alè de vida. Ha posat en nosaltres el mateix Crist, el seu Fill. Ha reproduït la imatge del seu Fill en cada un de nosaltres. Vivint en Ell, com Ell, en Ell, i espiritualitzats en Ell, quedem divinitzats en Ell. «Res de l’univers creat no ens podrà separar de l’amor de Déu que s’ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre.» (Rm 8,39) «A ell la glòria pels segles dels segles» (2Tm 4,18). Amén.

Com Maria, deixem que aquest gran misteri es gravi en el nostre cor i a poc a poc ens vagi transformant en icones vivents de Déu, de manera que veient-nos vegin el Pare i el glorifiquin sense fi.

Que Déu us beneeixi a tots.

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Descarrega’t aquesta carta dominical en format àudio *.mp3