Carta dominical | Espiritualització

«Oh Sagrat convit: hi mengem el Crist, hi recordem la seva passió, ens hi omplim de la seva gràcia, se’ns hi dóna la penyora de la glòria que esperem!» (Ant. Magnificat II, Vespres del Corpus Christi). Quan combreguem dignament, Crist entra en nosaltres per omplir-nos del seu Esperit i quedem plens de la vida de l’Esperit, plens de l’Amor de Déu que és l’Esperit Sant, l’Amor etern amb què el Pare i el Fill s’estimen. El cos de Crist ens espiritualitza perquè ens submergeix en l’Esperit Sant, en l’abraçada d’Amor i d’Unitat que és la persona de l’Esperit Sant. No rebem un cos carnal sinó espiritual. «Qui s’uneix al Senyor es fa un sol esperit amb ell» (1Co 6,17).

No formem una sola carn amb Ell sinó un sol esperit, ja que la carn com «l’herba s’asseca i com la flor es marceix» (Is 40,7). Per gràcia quedem units al cos de Crist que ha vençut la mort ressuscitant en el matí esplendorós de Pasqua; al Cos de Crist que ha vençut els dolors, les fragilitats, els sofriments de la nostra naturalesa ferida.

Aquest cos gloriós de Crist posseeix la força que dóna vida a qui el rep. Així ho expressa sant Ciril en un preciós text que potser pugui sorprendre però que està imbuït de gran sabor evangèlic: «Perquè no ens contagiem del tètanus veient o tocant la carn i la sang exposades sobre la taula santa de les esglésies, Déu, amb una gran condescendència, ha enviat sobre els dons presentats sobre l’altar la força de la Vida i els transforma en energia de la seva pròpia vida. (In Mat 26,27)

            Aquest Cos gloriós de Crist ens incorpora a Ell, ens fa habitar en Ell, ens transforma i ens espiritualitza en Ell.

Per l’Eucaristia, Déu ens transforma per dins i «arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos» (He 4,12) del nostre ésser. És a dir, fins a aquesta part immortal i divina dipositada en nosaltres: «Aquest Esperit que ha estat vessat en els nostres cors» (Rm 5,5) i «enviat a les nostres ànimes» (al 4,5) per santificar-nos, vivificar-nos i espiritualitzar-nos a poc a poc.

Jesucrist, concedint-nos la gràcia de participar del seu Esperit, vol arrencar-nos, progressivament, de les coses de la terra per fer-nos renéixer de dalt perquè «la carn i la sang no són capaces de rebre en herència el Regne de Déu» (1Co 15,50), sinó la carn i la sang transformades per l’Eucaristia. Enfortits per la presència del seu Esperit, avancem plens de seguretat i podem dir plens de confiança, com deia Job des del llit del dolor: «Sé que el meu Defensor viu. Jo mateix el contemplaré, el veuran els meus ulls» (Jb 19,25-26). Déu, el nostre Pare, en qui tenim posada la nostra confiança, «gràcies al seu Esperit que habita en nosaltres, donarà la vida als nostres cossos mortals» (Rm 8,11).. 

L’Eucaristia ens divinitza i ens obre les portes de la vida. Quin misteri tan sorprenent! Adorem en silenci. Adorem en l’acció de gràcies. Adorem amb el desig d’apropar-nos més i més a l’Eucaristia, font de la nostra santificació.

Que Déu us beneeixi a tots.

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Descarrega’t aquesta carta dominical en format àudio *.mp3