Carta dominical | «No és el final, és l’inici»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla del misteri de la mort i la vida eterna.
Carta dominical | «La tradició catalana de les Passions»
Imatge: G. Simón Davant la proximitat de la Setmana Santa voldria dedicar aquesta carta dominical a una de les tradicions religioses populars més arrelades a les terres catalanes: l’escenificació dels fets de la Passió de Crist, seguint la narració dels Evangelis. La lectura de la Passió dins els oficis litúrgics es remunta als primers temps […]
03 Abr, 2025
Imatge: G. Simón
Davant la proximitat de la Setmana Santa voldria dedicar aquesta carta dominical a una de les tradicions religioses populars més arrelades a les terres catalanes: l’escenificació dels fets de la Passió de Crist, seguint la narració dels Evangelis. La lectura de la Passió dins els oficis litúrgics es remunta als primers temps del cristianisme i s’ha mantingut fins a l’actualitat. Tanmateix, en parlar de la tradició de les Passions, em refereixo a la representació de la Passió, Mort i Resurrecció del Crist, feta per diversos intèrprets i amb una escenografia pròpiament teatral. Essent rector de parròquia al Baix Aragó vaig tenir el goig d’anar amb els fidels de les parròquies a alguna representació de la Passió en terres catalanes. Va ser una gran experiència espiritual i de comunió per a la feligresia. Tant de bo pugueu viure aquesta experiència amb els germans i germanes de la comunitat parroquial.
Les Passions catalanes –escriu Francesc Massip i Bonet en el Diccionari d’Història Eclesiàstica de Catalunya– sempre s’han caracteritzat per la seva fidelitat als evangelis canònics i pel seu to seriós i moderat, sense les incursions còmiques d’altres tradicions. En adequar-se a l’estructura cerimonial de la litúrgia, la Passió esdevé cíclica, i cada moment de la Setmana Santa tindrà la seva oportuna representació. Així, l’Entrada a Jerusalem (Diumenge de Rams), la Cena i la Presa (Dijous Sant), la Passió i mort, els Planys sota el crucificat i el Davallament de la Creu (Divendres Sant) i la Resurrecció (Diumenge de Glòria)». (cf. Francesc Massip i Bonet. Diccionari d’Història Eclesiàstica de Catalunya (vol. III, article: Passió, drama de la).
Durant els segles XIV i XV es té constància de la representació d’un o més d’aquests episodis a les catedrals de Tortosa (1347), Vic (que conserva el text trescentista de la Representació del Centurió), Barcelona (on el 1406 es feia la Resurrecció i es conserva un fragment del Davallament), Elna (1415), Lleida (1453), Girona (que conserva un fragment de la Resurrecció entorn de 1470) i Tarragona (1472).
Aquest mes de març, la Federació Catalana de Passions va presentar el programa de l’actual temporada a l’Abadia de Montserrat amb l’espectacle únic «Passió de Passions», dins dels actes del Mil·lenari de Montserrat. També es va informar que actualment hi ha vint-i-dues passions a Catalunya que són membres de la Federació. A totes elles els vull expressar el meu reconeixement i l’agraïment per mantenir i renovar aquesta tradició tan valuosa pel seus continguts socials i religiosos. Gràcies per acostar a joves, adults i vells a la persona de Jesucrist i per ajudar-nos a copsar l’immens amor de Déu per nosaltres i el seu anhel de fer-nos participar de la seva salvació.
Benvolguts germans i germanes, us animo a seguir gaudint d’aquestes representacions teatrals que escenifiquen la Passió a molts indrets de Catalunya*. Camí de la Setmana Santa, deixem-nos atrapar per l’escenificació de la vida i la mort de Jesucrist i, a través d’ella, entrem en comunió profunda amb el qui és la font de la Vida i l’Amor.
† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona
*Podeu trobar més informació sobre les diferents representacions de la Passió a: https://www.fcpassions.cat/
Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.
T’interessarà…
Carta dominical | «Del teler a la missió»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de sant Antoni Maria Claret.
Carta dominical | «Missió possible»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la jornada mundial de les Missions.
Seguiu-nos
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada!
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular.
Agenda
