Carta dominical | «El dejuni que Déu vol»

Ens trobem en ple temps de Quaresma. Fa un temps vaig llegir una anècdota preciosa que ens pot ajudar a viure amb profunditat aquests dies que precedeixen la Pasqua.  Un jove monjo va preguntar a l’abat del seu monestir per què insistia tant que havien de viure la pobresa. Llavors, l’abat li va demanar que […]

27 Març, 2025
Església de Barcelona

Ens trobem en ple temps de Quaresma. Fa un temps vaig llegir una anècdota preciosa que ens pot ajudar a viure amb profunditat aquests dies que precedeixen la Pasqua. 

Un jove monjo va preguntar a l’abat del seu monestir per què insistia tant que havien de viure la pobresa. Llavors, l’abat li va demanar que l’acompanyés a una gran sala plena de llibres. El monjo va quedar meravellat en veure-la, ja que sempre havia aspirat a tenir una gran biblioteca. 

L’abat li va dir que podia agafar tots els llibres que volgués. El monjo en va agafar tants que gairebé no podia portar-los. Després, l’abat li va demanar que li fes una abraçada. El monjo, evidentment, no va poder. En aquell moment, el jove va comprendre la lliçó: la riquesa no és acaparar coses que ens agraden. La veritable riquesa és tenir els braços oberts i tenir espai per als altres. Obrim el nostre cor i tinguem-hi sempre un espai per acollir Déu i els nostres germans. Aquesta actitud vers els altres ens farà molt rics, rics d’esperit i d’humanitat. 

En aquest temps de Quaresma, demanem a Déu que ens ensenyi a dejunar de tot allò que ens allunya del nostre proïsme. El veritable dejuni ens ajuda a centrar-nos en allò important, a estimar els nostres germans, sobretot els més vulnerables. El profeta Isaïes ens ho diu bellament amb aquestes paraules: el dejuni que Déu vol és que partim el nostre pa amb el famolenc, que alliberem els oprimits, que estenguem la mà als nostres semblants. D’aquesta manera, ens guarirem les ferides, la nostra llum brillarà en la foscor i el Senyor ens guiarà sempre (cf. Is 58, 6-11). 

Si estem disposats a abraçar i a acollir els altres, estarem més prop de Crist. Ell vol tenir una relació personal amb cadascun de nosaltres. Som els seus amics. Quan creguem que ningú ens escolta, que ningú ens valora, pensem que Ell és capaç de reconèixer cada petit acte d’amor que fem, tal com va fer amb la viuda pobra de l’Evangeli (cf. Mc 12, 41-44). 

Sempre m’ha impressionat una imatge que es troba a l’interior de les catacumbes de Roma. Representa un home que resa amb les mans obertes. La imatge ens recorda que tots som captaires de l’amor de Déu. Si ens presentem davant de Déu amb les mans buides, Ell ens les agafarà amb tendresa i omplirà d’amor. 

Benvolguts germans i germanes, demanem al Senyor que la pràctica del dejuni d’aquests dies desperti en nosaltres la fam de Déu. Ell és l’únic que pot saciar els nostres anhels més profunds. 

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)