Carta dominical | «El dejuni que Déu vol»

Ens trobem en ple temps de Quaresma. Fa un temps vaig llegir una anècdota preciosa que ens pot ajudar a viure amb profunditat aquests dies que precedeixen la Pasqua. 

Un jove monjo va preguntar a l’abat del seu monestir per què insistia tant que havien de viure la pobresa. Llavors, l’abat li va demanar que l’acompanyés a una gran sala plena de llibres. El monjo va quedar meravellat en veure-la, ja que sempre havia aspirat a tenir una gran biblioteca. 

L’abat li va dir que podia agafar tots els llibres que volgués. El monjo en va agafar tants que gairebé no podia portar-los. Després, l’abat li va demanar que li fes una abraçada. El monjo, evidentment, no va poder. En aquell moment, el jove va comprendre la lliçó: la riquesa no és acaparar coses que ens agraden. La veritable riquesa és tenir els braços oberts i tenir espai per als altres. Obrim el nostre cor i tinguem-hi sempre un espai per acollir Déu i els nostres germans. Aquesta actitud vers els altres ens farà molt rics, rics d’esperit i d’humanitat. 

En aquest temps de Quaresma, demanem a Déu que ens ensenyi a dejunar de tot allò que ens allunya del nostre proïsme. El veritable dejuni ens ajuda a centrar-nos en allò important, a estimar els nostres germans, sobretot els més vulnerables. El profeta Isaïes ens ho diu bellament amb aquestes paraules: el dejuni que Déu vol és que partim el nostre pa amb el famolenc, que alliberem els oprimits, que estenguem la mà als nostres semblants. D’aquesta manera, ens guarirem les ferides, la nostra llum brillarà en la foscor i el Senyor ens guiarà sempre (cf. Is 58, 6-11). 

Si estem disposats a abraçar i a acollir els altres, estarem més prop de Crist. Ell vol tenir una relació personal amb cadascun de nosaltres. Som els seus amics. Quan creguem que ningú ens escolta, que ningú ens valora, pensem que Ell és capaç de reconèixer cada petit acte d’amor que fem, tal com va fer amb la viuda pobra de l’Evangeli (cf. Mc 12, 41-44). 

Sempre m’ha impressionat una imatge que es troba a l’interior de les catacumbes de Roma. Representa un home que resa amb les mans obertes. La imatge ens recorda que tots som captaires de l’amor de Déu. Si ens presentem davant de Déu amb les mans buides, Ell ens les agafarà amb tendresa i omplirà d’amor. 

Benvolguts germans i germanes, demanem al Senyor que la pràctica del dejuni d’aquests dies desperti en nosaltres la fam de Déu. Ell és l’únic que pot saciar els nostres anhels més profunds. 

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.