
Carta dominical | Un rei que regna des de la creu
Llegiu la glossa de l'administrador apostòlic de l'arxidiòcesi de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la solemnitat de Jesucrist, rei.
Imatge: G. Simón Davant la proximitat de la Setmana Santa voldria dedicar aquesta carta dominical a una de les tradicions religioses populars més arrelades a les terres catalanes: l’escenificació dels fets de la Passió de Crist, seguint la narració dels Evangelis. La lectura de la Passió dins els oficis litúrgics es remunta als primers temps […]

Imatge: G. Simón
Davant la proximitat de la Setmana Santa voldria dedicar aquesta carta dominical a una de les tradicions religioses populars més arrelades a les terres catalanes: l’escenificació dels fets de la Passió de Crist, seguint la narració dels Evangelis. La lectura de la Passió dins els oficis litúrgics es remunta als primers temps del cristianisme i s’ha mantingut fins a l’actualitat. Tanmateix, en parlar de la tradició de les Passions, em refereixo a la representació de la Passió, Mort i Resurrecció del Crist, feta per diversos intèrprets i amb una escenografia pròpiament teatral. Essent rector de parròquia al Baix Aragó vaig tenir el goig d’anar amb els fidels de les parròquies a alguna representació de la Passió en terres catalanes. Va ser una gran experiència espiritual i de comunió per a la feligresia. Tant de bo pugueu viure aquesta experiència amb els germans i germanes de la comunitat parroquial.
Les Passions catalanes –escriu Francesc Massip i Bonet en el Diccionari d’Història Eclesiàstica de Catalunya– sempre s’han caracteritzat per la seva fidelitat als evangelis canònics i pel seu to seriós i moderat, sense les incursions còmiques d’altres tradicions. En adequar-se a l’estructura cerimonial de la litúrgia, la Passió esdevé cíclica, i cada moment de la Setmana Santa tindrà la seva oportuna representació. Així, l’Entrada a Jerusalem (Diumenge de Rams), la Cena i la Presa (Dijous Sant), la Passió i mort, els Planys sota el crucificat i el Davallament de la Creu (Divendres Sant) i la Resurrecció (Diumenge de Glòria)». (cf. Francesc Massip i Bonet. Diccionari d’Història Eclesiàstica de Catalunya (vol. III, article: Passió, drama de la).
Durant els segles XIV i XV es té constància de la representació d’un o més d’aquests episodis a les catedrals de Tortosa (1347), Vic (que conserva el text trescentista de la Representació del Centurió), Barcelona (on el 1406 es feia la Resurrecció i es conserva un fragment del Davallament), Elna (1415), Lleida (1453), Girona (que conserva un fragment de la Resurrecció entorn de 1470) i Tarragona (1472).
Aquest mes de març, la Federació Catalana de Passions va presentar el programa de l’actual temporada a l’Abadia de Montserrat amb l’espectacle únic «Passió de Passions», dins dels actes del Mil·lenari de Montserrat. També es va informar que actualment hi ha vint-i-dues passions a Catalunya que són membres de la Federació. A totes elles els vull expressar el meu reconeixement i l’agraïment per mantenir i renovar aquesta tradició tan valuosa pel seus continguts socials i religiosos. Gràcies per acostar a joves, adults i vells a la persona de Jesucrist i per ajudar-nos a copsar l’immens amor de Déu per nosaltres i el seu anhel de fer-nos participar de la seva salvació.
Benvolguts germans i germanes, us animo a seguir gaudint d’aquestes representacions teatrals que escenifiquen la Passió a molts indrets de Catalunya*. Camí de la Setmana Santa, deixem-nos atrapar per l’escenificació de la vida i la mort de Jesucrist i, a través d’ella, entrem en comunió profunda amb el qui és la font de la Vida i l’Amor.
† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona
*Podeu trobar més informació sobre les diferents representacions de la Passió a: https://www.fcpassions.cat/
Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.