Carta dominical | «Vivim l’esperit franciscà?»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana commemora la festa de Sant Francesc d'Assís.
Carta dominical | «La tradició catalana de les Passions»
Imatge: G. Simón Davant la proximitat de la Setmana Santa voldria dedicar aquesta carta dominical a una de les tradicions religioses populars més arrelades a les terres catalanes: l’escenificació dels fets de la Passió de Crist, seguint la narració dels Evangelis. La lectura de la Passió dins els oficis litúrgics es remunta als primers temps […]
03 Abr, 2025
Imatge: G. Simón
Davant la proximitat de la Setmana Santa voldria dedicar aquesta carta dominical a una de les tradicions religioses populars més arrelades a les terres catalanes: l’escenificació dels fets de la Passió de Crist, seguint la narració dels Evangelis. La lectura de la Passió dins els oficis litúrgics es remunta als primers temps del cristianisme i s’ha mantingut fins a l’actualitat. Tanmateix, en parlar de la tradició de les Passions, em refereixo a la representació de la Passió, Mort i Resurrecció del Crist, feta per diversos intèrprets i amb una escenografia pròpiament teatral. Essent rector de parròquia al Baix Aragó vaig tenir el goig d’anar amb els fidels de les parròquies a alguna representació de la Passió en terres catalanes. Va ser una gran experiència espiritual i de comunió per a la feligresia. Tant de bo pugueu viure aquesta experiència amb els germans i germanes de la comunitat parroquial.
Les Passions catalanes –escriu Francesc Massip i Bonet en el Diccionari d’Història Eclesiàstica de Catalunya– sempre s’han caracteritzat per la seva fidelitat als evangelis canònics i pel seu to seriós i moderat, sense les incursions còmiques d’altres tradicions. En adequar-se a l’estructura cerimonial de la litúrgia, la Passió esdevé cíclica, i cada moment de la Setmana Santa tindrà la seva oportuna representació. Així, l’Entrada a Jerusalem (Diumenge de Rams), la Cena i la Presa (Dijous Sant), la Passió i mort, els Planys sota el crucificat i el Davallament de la Creu (Divendres Sant) i la Resurrecció (Diumenge de Glòria)». (cf. Francesc Massip i Bonet. Diccionari d’Història Eclesiàstica de Catalunya (vol. III, article: Passió, drama de la).
Durant els segles XIV i XV es té constància de la representació d’un o més d’aquests episodis a les catedrals de Tortosa (1347), Vic (que conserva el text trescentista de la Representació del Centurió), Barcelona (on el 1406 es feia la Resurrecció i es conserva un fragment del Davallament), Elna (1415), Lleida (1453), Girona (que conserva un fragment de la Resurrecció entorn de 1470) i Tarragona (1472).
Aquest mes de març, la Federació Catalana de Passions va presentar el programa de l’actual temporada a l’Abadia de Montserrat amb l’espectacle únic «Passió de Passions», dins dels actes del Mil·lenari de Montserrat. També es va informar que actualment hi ha vint-i-dues passions a Catalunya que són membres de la Federació. A totes elles els vull expressar el meu reconeixement i l’agraïment per mantenir i renovar aquesta tradició tan valuosa pel seus continguts socials i religiosos. Gràcies per acostar a joves, adults i vells a la persona de Jesucrist i per ajudar-nos a copsar l’immens amor de Déu per nosaltres i el seu anhel de fer-nos participar de la seva salvació.
Benvolguts germans i germanes, us animo a seguir gaudint d’aquestes representacions teatrals que escenifiquen la Passió a molts indrets de Catalunya*. Camí de la Setmana Santa, deixem-nos atrapar per l’escenificació de la vida i la mort de Jesucrist i, a través d’ella, entrem en comunió profunda amb el qui és la font de la Vida i l’Amor.
† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona
*Podeu trobar més informació sobre les diferents representacions de la Passió a: https://www.fcpassions.cat/
Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.
T’interessarà…
Carta dominical | «Històries humanes trencades»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana dedica a la Jornada Mundial del Migrant i el Refugiat.
Carta dominical | «Ad Iesum per Mariam»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana dedica a la Mare de Déu de la Mercè, copatrona de Barcelona.
Seguiu-nos
La parròquia de Sant Jaume de Santa Coloma de Gramenet inaugura un mural que «abraça la vida»🧑🎨🖌️L'obra de Lester Valdés, beneïda pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova, ha estat presentada en una celebració amb música, dansa i paraula.📸 Parròquia de Sant Jaume de Santa Coloma de Gramenet.✍️ tinyurl.com/2p69s399
🤲🏻 Cornellà ha acollit la celebració diocesana de la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías.🙏🏻 Parròquies i comunitats de diferents procedències van compartir l’eucaristia, un dinar intercultural i una tarda de música, danses i pregària.#JMMR2026 #EsglésiaBarcelona #Cornellà
🗨️ «Que Catalunya continuï sent una terra bella i habitable, no solament pels seus monuments històrics i les seves prestacions materials, sinó per la sensibilitat humana, la solidaritat i el respecte als valors humans i transcendents».➡️ El cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, va presidir ahir la missa pontifical amb motiu de la solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de l'Arxidiòcesi de Barcelona.▶️ Recuperem un fragment de la seva homilia a la basílica de la Mer#MaredeDéudelaMercèM#Mercè2026è#barcelonaelona
🙏 Missa amb motiu de la solemnitat de la Mare de Déu de la MercèL’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit aquest matí la missa pontifical a la basílica de la Mercè, davant de més de tres-centes persones.🗣️ «Que Catalunya continuï sent una terra bella i habitable, no només pels seus monuments».💬 A l’homilia, el cardenal Omella s’ha referit a Barcelona i ha recordat que la veritable grandesa d’una ciutat es mesura per la capacitat dels seus habitants de reconèixer-se com a germans.🤝 Per tercer any consecutiu, sis internes de la presó de dones de Wad-Ras han assistit a la celebració, i dues d’elles han fet les lectures.Bona festa de la Mercè, Barcelona! 💛✍️ Llegeix la crònica sencera: tinyurl.com/5h2hj5aw📸 A. Codinach
Avui, 24 de setembre, celebrem la Solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona🤩El 10 d’agost de 1218, a la catedral de Barcelona, el bisbe Berenguer de Palou, Pere Nolasc i un grup de companys prenen l’hàbit de l’Orde de la Misericòrdia o de la Mercè de Captius per a la redempció de presoners en terres llunyanes. L’any 1868, la Mare de Déu de la Mercè va ser declarada patrona del bisbat de Barcelona, i el 2006, patrona de la nova Província Eclesiàstica de Barcelona (arquebisbat de Barcelona i els bisbats de Sant Feliu i Terrassa). «La llibertat és un do per tal que sapiguem elegir bé en la vida. Maria, com a bona mare ens n’ensenya!» (Papa Francesc). Dia 24 de setembre: «Santa Maria, Mare i Advocada nostra, pregueu per nosaltres pecadors, ara i en l’hora de la nostra mort. Confiem en vós i ens posem sota la vostra protecció. Els qui han acudit a vós i han implorat la vostra assistència i reclamat el vostre auxili no han estat mai desemparats per Vós. Senyora i Mare nostra, Princesa de Barcelona, protegiu la nostra ciutat. Amén» (Cardenal Joan Josep Omella, 21.09.2025). Arquebisbat de Barcelona: Basílica de la Mercè (Plaça de la Mercè 1-2): L'actual basílica (1765-1775) s'aixeca sobre una anterior d'època medieval (1249-1267). El títol de basilical li fou concedit l'any 1918 pel papa Benet XV, en el marc de les festes commemoratives del VII Centenari de l'aparició de la Mare de Déu a Sant Pere Nolasc. En la desamortització (1835) els mercedaris en van marxar, però el 2018 tornen a ser-ne els responsables.
Agenda
