Carta dominical | «La tradició catalana de les Passions»

Imatge: G. Simón Davant la proximitat de la Setmana Santa voldria dedicar aquesta carta dominical a una de les tradicions religioses populars més arrelades a les terres catalanes: l’escenificació dels fets de la Passió de Crist, seguint la narració dels Evangelis. La lectura de la Passió dins els oficis litúrgics es remunta als primers temps […]

03 Abr, 2025
Església de Barcelona

Imatge: G. Simón

Davant la proximitat de la Setmana Santa voldria dedicar aquesta carta dominical a una de les tradicions religioses populars més arrelades a les terres catalanes: l’escenificació dels fets de la Passió de Crist, seguint la narració dels Evangelis. La lectura de la Passió dins els oficis litúrgics es remunta als primers temps del cristianisme i s’ha mantingut fins a l’actualitat. Tanmateix, en parlar de la tradició de les Passions, em refereixo a la representació de la Passió, Mort i Resurrecció del Crist, feta per diversos intèrprets i amb una escenografia pròpiament teatral. Essent rector de parròquia al Baix Aragó vaig tenir el goig d’anar amb els fidels de les parròquies a alguna representació de la Passió en terres catalanes. Va ser una gran experiència espiritual i de comunió per a la feligresia. Tant de bo pugueu viure aquesta experiència amb els germans i germanes de la comunitat parroquial.

Les Passions catalanes –escriu Francesc Massip i Bonet  en el Diccionari d’Història Eclesiàstica de Catalunya–  sempre s’han caracteritzat per la seva fidelitat als evangelis canònics i pel seu to seriós i moderat, sense les incursions còmiques d’altres tradicions. En adequar-se a l’estructura cerimonial de la litúrgia, la Passió esdevé cíclica, i cada moment de la Setmana Santa tindrà la seva oportuna representació. Així, l’Entrada a Jerusalem (Diumenge de Rams), la Cena i la Presa (Dijous Sant), la Passió i mort, els Planys sota el crucificat i el Davallament de la Creu (Divendres Sant) i la Resurrecció (Diumenge de Glòria)». (cf. Francesc Massip i Bonet. Diccionari d’Història Eclesiàstica de Catalunya (vol. III, article: Passió, drama de la).

Durant els segles XIV i XV es té constància de la representació d’un o més d’aquests episodis a les catedrals de Tortosa (1347), Vic (que conserva el text trescentista de la Representació del Centurió), Barcelona (on el 1406 es feia la Resurrecció i es conserva un fragment del Davallament), Elna (1415), Lleida (1453), Girona (que conserva un fragment de la Resurrecció entorn de 1470) i Tarragona (1472).

Aquest mes de març, la Federació Catalana de Passions va presentar el programa de l’actual temporada a l’Abadia de Montserrat amb l’espectacle únic «Passió de Passions», dins dels actes del Mil·lenari de Montserrat. També es va informar que actualment hi ha vint-i-dues passions a Catalunya que són membres de la Federació. A totes elles els vull expressar el meu reconeixement i l’agraïment per mantenir i renovar aquesta tradició tan valuosa pel seus continguts socials i religiosos. Gràcies per acostar a joves, adults i vells a la persona de Jesucrist i per ajudar-nos a copsar l’immens amor de Déu per nosaltres i el seu anhel de fer-nos participar de la seva salvació.

Benvolguts germans i germanes, us animo a seguir gaudint d’aquestes representacions teatrals que escenifiquen la Passió a molts indrets de Catalunya*. Camí de la Setmana Santa, deixem-nos atrapar per l’escenificació de la vida i la mort de Jesucrist i, a través d’ella, entrem en comunió profunda amb el qui és la font de la Vida i l’Amor.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

*Podeu trobar més informació sobre les diferents representacions de la Passió a: https://www.fcpassions.cat/

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)