Carta dominical | «Acompanyem Jesús»

Imatge: A. Codinach Ens trobem a l’inici de la Setmana Santa. Avui recordem l’episodi en què Jesús va entrar humilment a Jerusalem muntat en un pollí. L’evangelista Joan explica que molts habitants de Jerusalem van sortir a trobar Jesús portant rams de palmera. Avui ens unirem a ells en la benedicció dels rams i en […]

10 Abr, 2025
Església de Barcelona

Imatge: A. Codinach

Ens trobem a l’inici de la Setmana Santa. Avui recordem l’episodi en què Jesús va entrar humilment a Jerusalem muntat en un pollí. L’evangelista Joan explica que molts habitants de Jerusalem van sortir a trobar Jesús portant rams de palmera. Avui ens unirem a ells en la benedicció dels rams i en la Missa de la Passió.

Els ritus de la celebració d’aquesta festa recullen el goig amb què el poble esperava el Messies, però també reflecteixen l’inici del drama que va viure Jesús. I és que en aquest dia recordem el començament de la seva Passió, mort i resurrecció.

Avui, inspirant-me en algunes homilies del papa Francesc, voldria compartir amb vosaltres algunes reflexions que ens ajudaran a acompanyar Jesucrist en aquests moments tan decisius per a la seva vida i per a la vida de l’Església.

A la segona lectura de l’Eucaristia del Diumenge de Rams podem llegir que Crist es va humiliar fins a prendre la condició d’esclau (cf. Flp 2,7). El Papa diu sovint que aquestes paraules ens revelen quin era l’«estil de vida» de Jesús. Jesús va viure en un poble humil, va passar per la vida fent el bé a tothom, i no tenia un lloc «on reposar el cap» (Mt 8,20). Aquest estil de vida és un model per a nosaltres. Jesús ens ensenya a viure amb humilitat, a optar sempre pel camí de l’amor i del servei. Seguim l’exemple de tantes persones que, amb creativitat i alegria, dediquen discretament el seu temps als altres.

El text de l’Evangeli que avui proclamem és el de la Passió segons sant Lluc. És un text llarg en el qual podem reflexionar sobre l’actitud de les persones que es van trobar amb Jesús durant la seva Passió i mort. Contemplem les multituds que lloen Jesús en la seva entrada a Jerusalem, però que al cap de pocs dies se’n desentenen. Fixem-nos en els deixebles de Crist; se senten sobrepassats per la situació i no comprenen res del que està passant.

El Papa ens demana que llegim el text amb atenció, ens situem en l’escena i ens preguntem: «Qui soc jo davant Jesús?» És a dir, amb quin personatge m’identifico més? Demanem al Senyor que ens ajudi a tenir l’actitud de Simó de Cirene. Simó, encara que venia cansat de treballar, ajuda Jesús a portar la seva Creu. Prenem exemple de Josep d’Arimatea. Ell, discretament, demana a les autoritats el cos de Jesús i li dona una sepultura digna.

Benvolguts germans i germanes, durant aquesta setmana que avui comença, acompanyem Jesús en el camí de la seva Passió, mort i resurrecció. Deixem-nos afectar per la darrera i definitiva manifestació d’amor de Déu per cadascun de nosaltres. Aprofitem aquests dies sants per fixar la nostra mirada en el Senyor, que tot ho pateix i ho viu per amor a nosaltres, per amor a tu i a mi. Quin desbordament d’amor! Al costat de Jesús, hi ha també les persones més vulnerables, crucificades pel sofriment. No les deixem mai soles. No permetem que la veu dels qui pateixen es perdi en el silenci de la indiferència (cf. Homilia del papa Francesc. Diumenge de Rams. 2 d’abril de 2023).

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 day ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No convé que un profeta mori fora de Jerusalem.

(Lc 13,31-35)