Tenir cura del cos

  En primer lloc situo la comprensió del cos i tenir cura. El cos i les seves funcions és allò més particular, més proper a un mateix: és el lloc on hom fa la primera experiència de vida i de relació; un lloc farcit d’oportunitats, de sensibilitats, de recursos, d’influències, de contrastos… és l’escenari quotidià […]

01 Juny, 2021
Òscar Martí

 

En primer lloc situo la comprensió del cos i tenir cura.

El cos i les seves funcions és allò més particular, més proper a un mateix: és el lloc on hom fa la primera experiència de vida i de relació; un lloc farcit d’oportunitats, de sensibilitats, de recursos, d’influències, de contrastos… és l’escenari quotidià de l’existència animada per la interioritat, alimentada per l’espiritualitat. És una presència a través de la qual hom s’expressa, es dóna a conèixer, és relaciona. És senyal del pas del temps, de la història individual i social, és evidència de la fragilitat humana. Cos i corporeïtat es complementen; la corporeïtat és més que el cos i la seva biologia, inclou la manera de ser, de fer, de sentir, de relacionar-nos: és expressió de la unitat personal. Del cos social se’n pot dir quelcom semblant des de la seva particularitat.

Tenir cura es refereix a una dedicació i atenció que s’implica de manera especial i concreta vers una persona, un animal, una cosa, una situació, unes relacions… És un itinerari personal i col·lectiu de millora i creixement segons les necessitats i possibilitats. És un procés d’implicació personal i social més enllà de l’àmbit professional sanitari. Cuidar i ser cuidat és una necessitat humana, pertany a la nostra essència identitaria. No es tracta solament de situacions de malaltia, sinó també, situacions de vida on la necessitat d’ajuda, d’assistència i de suport, es fa palesa. Tenir cura, cuidar, són conceptes, accions, relacionals. Una relació que s’estableix vers i amb “l’altre” ja sigui una persona, o bé, vers una xarxa de convivència, o l’entorn, posant de manifest, una vegada més, la dimensió social de tot acte personal.

La cura per un mateix és un exercici de llibertat, de descoberta i potenciació de les possibilitats, de disposició a encarar-se a les dificultats, sabent que no tot es pot resoldre: és una reflexió, introspecció personal, un “tocar de peus a terra”. La cura d’un mateix, i dels altres, a priori no és cap imperatiu moral sinó que deriva de la constitució pròpia del ser persona i de la sociabilitat històrica; és a dir, de les relacions que s’estableixen i construeixen experiència. Entenc com a vàlida l’afirmació: qui no és capaç de pensar en si mateix, de vetllar-hi, tampoc serà capaç de fer-ho amb competència pels altres. Cuidar-nos i cuidar. Tenir cura és un estil, una actitud.

Entenc que la “teologia del cuidar”, des del text bíblic, s’enceta amb Gn 2,19b, on es capacita a l’adam (l’ésser humà) per ordenar i administrar racionalment el seu espai vital, divers i diferent, perquè doni de si mateix tot allò que pot donar: perquè tingui cura del cos de la Creació a fi que realment parli de qui l’ha creat; perquè vetlli per les necessitats i possibilitats d’aquest “cos” que és la realitat en la que cadascú viu i es relaciona. Defensar, protegir, en definitiva pre/ocupar-se per. Vist així, cuidar esdevé un “lloc” de salut, de salvació, per quan en l’acció hom té cura de la realitat: és una responsabilitat, un compromís.

Dra. Rosa M. Boixareu i Vilaplana

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)